domingo, 26 de diciembre de 2010

Teularet versió "n"

"Ra" Deu del Sol

Miguelón, SúperCochete, Ovidio i jo hem pujat per la costa de Garriguet fins l'Escudero --> Tejarico. Esmorçar i tornada pel Cantalar fins arribar al barranc de boquella, però no hem pujat el Xorrillo, hem continuat pel barranc fins l'autovía. Hem fet la tornada amb la Panda de Palmer, ells son els que mos han dit que es podia fer, pareix ser que una gent que coneixen ja ho havia fet i els hem acompanyat. La veritat es que n'hi han trams pedregosos i n'hi ha que baixar de la bici tres o quatre voltes, però es prou més ciclable de lo que jo m'esperava. No serà la última volta que el baixem...

Fotos ací

domingo, 5 de diciembre de 2010

Quintana amb variants

Ruta passejadora, però sendes mólt guapes i esmorçar pata maxo en el bar Cultural de Bellús.

Dimecres 7h (amb llinternes) anirem a Sierra Oliva. Esmorçar en ruta, (merendero de Caudet) farem una torraeta de cansalà de la papeta... el perfil de la ruta està en la última entrada del blog.




domingo, 17 de octubre de 2010

Sierra Oliva


La penya al complet

A les 6.30h hem començat a rodar un nombrós grup de Jarra i Pedal cap a "Sierra Oliva". Els aerogeneradors mos esperàven amb el seu caracteristic soroll, vent gelat i prou de fred allí dalt. Al tornar, parada i fonda en el Bar de Ilu, bocata de la casa, i hem tornat a casa, mai no haviem segut un grup tant numerós, açò s'anima, a vorer quants en serem la setmana que vé...

martes, 12 de octubre de 2010

Fontanars i tres sendes

Mar de tarrossos

Miguelón, José, Berna i servidor. Degut a la pluja del dissabte i les previsions de l'oratge per al diumenge, anem a Fontanars tal i como estava previst... pero per asfalt en lloc de pujar Camp Redó i Figuerols, però no anem directes a Fontanars, en el Km 15 trenquem a la dreta per pujar un xicotet repetxó, creuem la caretera que va de Fontanars a La Font i encarem pistes entre raïms cara a la presó de Villena. Antes de aplegar a "La Zafra" agarrem asfalt desfent els passos fets i anat direcció Fontanars i als pocs Kms girem a la dreta per una pista que ens porta a la falda de la muntanya entre pinars serpentejats fins a la part alta de Fontanars. Intentem seguir una pista que fa uns quants anys van fer Miguelón i Berna amb els companys de La Panda de Palmer. No és exactament el camí que volíem agarrar però no està mal, tal volta sería interessant tornar un dia per tal de fer "la investiganda" i descobrir alguna pista nova. Baixem al bar de Julio, pericaneta i verdilet per acompanyar el "bocata variable de la casa" diferent segons els excedents de cuina. Tornem per asfalt i encadenem les tres sendes per arribar a Moixent i finalment a casa. Entre la primera i la segon senda trobem a Peris que anava fent la seua ruta, s'unix al grup... a vorer si tinguem sort i l'enganxem per alguna que altra eixida...
67 Kms de ruteta dominguera i globera, suau i tranquileta, no van a ser tot pallisses. La ruta original passa fins al final del cicle de rutes, és a dir, el diumenge que bé farem la que està prevista. Com a regla general, quant un diumenge per les causes que siguen, no fem la ruta prevista, crec que es millor passar-la al final en lloc de retrassarles totes, de totes formes ho parlem diumenge que bé.

lunes, 4 de octubre de 2010

La Mare de Deu!


Segona edició de la ja clàssica peregrinació anual a la Basílica de La Mare de Deu. Quasi un 30% més de bikers que l'any passat, hem passat de 7 a 9, és a dir, + Victoret + Salva, un amic de Carcaixent assentat en Benigànim que ha vingut amb nosaltres per primera vegada. Un tàndem mólt dur d'amants del "cardio extrem" però per damunt de tot, mólt bona gent. Menció especial també per a "Adam" (perdona si no s'escriu aixina) pel seu aguant, mai no pensava que aplegaría a La Llosa de Ranes tan "sencer"... el que no sabem es com va arribar a casa, però francament en va sorprendre. A les 6.30 a.m. amb la companyia dels focos i la lluna eixiem del poble, la adrenalina i la fresca fan que rodem els primers 20 Km a bon ritme... massa ritme potser (ah Miguelón, perdona però pots comprovar tú també en la pàgina que l'any passat no vam anar fins L'Alcudia per aon hem anat esta volta.... que sí que sí que dona igual però per ahí no era ;-) pujem el antic port de Càrcer amb un poc més tensió de la habitual i baixem per a continuar rodant a bon ritme per la planicie que desde ací s'esten fins el mar. 8:80h i ja estem en Alginet, parem a esmorçar. 10:00h i tornem a estar pedalejant cap a Silla i després per l'antiga carretera dels 300 semàfors que ens porta a València per tots el pobles que encadenen Albal amb la capital del Túria. Sapos i culebres, maldicions i tot tipus de desprecis ens fan alguns als que "sorprenem" pel camí... no sabem ben bé per qué però es aixina. A les 11h ja estem en mig dels fotógrafs que s'aglomeren a les portes de la Catedral per trobar la instantànea que els faja guanyar el premi Les Provincies de fotografia lliure... tal volta ha guanyat alguna de les instantànes que mos va fer més de uno. Contiuem fins Panach, eixa horxata mereix que fem uns Kms extres... encara que la mitjana va ser poc per a tots, l'any que bé hi ha que demanar el litre. Desfem els passes fins el Riu, Ciutat de les Ciències i carril bici fins Natzaret, Saler, Pinedo, Gola de Puchol, sendes i travesses fins el Perellonet, trenquem a la dreta i després de fer un volteró apleguem al Palmar sobre les 13:30h. Dinem on l'any passat y a les 16h tornem cap a casa. Voregem la part sud dels camps d'arròç que banya L'Albufera i arribem a Alginet, Alzira, Carcaixent.... La Llosa de Ranes. La falta de minerals ja es deixa veurer per les cames de mes de uno. Gran pastisseria la de PAU en la Llosa. En 30min li buidem bona part del mostrador, glucosa amb aigua i greixos varis formen part del que seràl'últim avituallament que faren antes de per fi arribar a casa.... al voltant de 200Kms planers i rodadors, però que hi ha que fer-los per a contar-los.


Dades GPS i FOTOS del "Feis" de Victoret.


Fins l'any que bé.

domingo, 26 de septiembre de 2010

Sendes de Xàtiva, Bellús i a casa per la marxa d'Aielo.

Vallada des de l'antic repetidor de TV

Cinc n'érem este matí per anar a Bellús. Hem rodat ràpit fins a Canals, més que res perque hi havia algú que tenia fret i hi hava que calfar. Creuem la partida de tarongers i després de dos costeres empinades i pedregoses girem a l'esquerra per encarar les sendes que mos portaràn fins a la Font de la Quintana. Continuem i creuem la carretera per anara a buscar la Casa de la Llum i de allí, per davant de la Cova Negra, anem a Bellús. Es prompte i decidim continuar fins a L'Olleria. Esmorcem en el Manolo, Manolitos per a quasi tots... este bar ha baixat, no es lo que era. A les 11h encarem direcció Aielo i pujem per aon va la Marxa de Aielo. Quant arribem dalt creuem la carretera i anem a buscar el camí de l'antic repetidor del poble que baixa fins la caseta del Xeu i de allí a la ermita a hidratar-mos, que mos heu hem guanyat. Han sigut 3:30 hores de pedaleig, 64 Kms a una mitja de 18 Km/h, amb 1300 metres +.
Ací les dades GPS

domingo, 19 de septiembre de 2010

Cofrentes - Cortes de Pallás

La ruta de ahir no va defraudar, una ruta diferent per a una exida especial. Un dia completet en el que vam tindrer de tot. Ací deixe el link a les fotos, que descriuen millor que jo el que va ser el dia de ahir. Este tipo de rutes, encara que és clar que no es podem fer totes les setmanes, caldria planificar-ne una trimestral o algo aixina per fer un "extra". Els primer 10Kms son per a poder eixir de l'embarcadero de Cofrents i poder enganxar amb la pista, quina sorpresa quan vegem que portem quasi 10Kms i encara estem en l'embarcadero!. Fem uns Kms paralels al riu Xúquer i de sobte abandonem el riu per endissar-mos en la "Reserva de la Muela de Cortes" pedalejem un rato i abans de començar a pujar "El Cinto Cabra" (digo bien Alberto? ;-) parem a esmorçar. Continuem amb la pujada a la part més alta de "La Muela" allí dalt passem els 1000mts i rodem parales al tallat que clarament definix els llímits de la Muela, rodem per la part més alta de la Resserva de La Mola i per dues vegades vegem "cabres i muflons", pedalejem per la periferia de la Muela tornant a buscar el riu, eixim a la carretera i fem la baixada cap a Cortes, un port d'asfalt mólt llarg i que mos porta al bar de Chema on dinem, fem sobremesa i tornem amb el barco a Cofrents. Completet completet. Vam contar amb l'agradable companyia de Alberto, de la penya "BT Pabajo" de Enguera, un vell amic al que feia mólt de temps havia perdut la pista. Venga Alberto, anímate que en 15 días toca Valencia!

domingo, 12 de septiembre de 2010

Teularet, primera ruta de la temporada

No sempre es pot baixar de cap...

Je suis le Roi!

Barranc de La Fós


Font de Les Arenetes

Barranc de Benancancil

Barranc...


Tot i que son les festes de Moros i Cristians,este matí hem anat al Tejarico o Teularet, com voleu dir-ho. Pepe, Berna, Oguist i servidor, allí hem coincidit amb Coxete que ha pujat per la Costa de Garriguet. La ruta per la Meravellosa, Xorrillo, barrancs de Boquella i Benancancil i pujada per "Los Bujes" fins al Teularet, esmorçar generós i tornada per la senda del barranc de la Fós, barranc de la Governadora, Moixent i Vallada. Es esta una ruta no massa llarga ni exigent però amb unes vistes i uns paissatges mólt bonicos. El grandiós barranc de Boquella i el no menos xulo barranc de Benancancil son preciosos... igual que el de La Fós... Hui hem "calentat motors" ja que ha sigut la primera ruta de la temporada, ritme suau i ruta agradable amb bons i relaxats avituallaments. Javi ha vingut però sense bicicleta, segons m'han dit s'ha presentat al grup però no ha pogut pedalejar...
Dissabte 18 anem a fer la RUTA FLUVIAL DEL XÚQUER. Ací tingueu un link amb informació de la ruta. A les 6.30h mos vegem en el Bar nou dels jubilats. La idea es eixir al voltant de les 7h per a estar en Cofrents sobre les 8h, montar burrers pitos i flautes... damunt la burra a les 8.15-8.30. La previsió es aplegar al embarcadero de Cortes de Pallás sobre les 13h. Esmorçarem en ruta, porteu bocates o barretes, i també aigua suficient ja que crec que no hi ha aigua en el trajecte. Una vegada arribem a Cortes, refrescarem en el riu mateix i després dinarem en algún bar (encara per concretar) de Cortes, ja que el barco de tornada a Cofrents es a les 16:45. El trajecte en barco es de uns 45 mintus i val 15€. Porteu també roba cómoda per canviar-mos, ja que des de les 13h que arribem a Cortes fins les 17.30h que tornem a Cofrents es millor anar net i amb roba de carrer. Ésta setmana busque bar per Cortes, si algú coneix alguno que ho diga. També estarem pendents de la predicció del temps, que crec que estarà rebolicat. Cal també parlar de amb quins cotxes anem per sabe com distribuïm les burres. Jo puc agarrar el meu cotxe, dos persones, dos burres. Acave de tocar i he reservat dues places més al barco, aixina es que tinguem 8 places. De moment som; ALBERTO, ÁLVARO, MIGUELÓN, OVIDIO, BERNA, OGUIST, COXE... i si algú més vol apuntar-se, encara està a temps.. Javi, vols vindrer???
També hem posat fetxa del GRAN DIA DE LA MARE DE DEU, serà el 2 de octubre a les 7h en el lloc habitual. El recorregut de anada serà el mateix que el de l'any passat i la tornada des de El Palmar serà per la part sud de L'Albufera fins enllaçar a la altura de Silla en la lateral de l'Autovia, clar que s'accepten alternatives...

sábado, 7 de agosto de 2010

"Papa Americano..."

Anit vam fer la segón nocturna 2010 "Jarra y Pedal". Prou menos quòrum en esta ja segón cita anual, 5 jarreros 5 vam afrontar tan temida eixida, direcció a "Ca Ilu". Moixent, senda, Cabañila, Camí de Santiago i riu fins La Font. Tot amenitzat per "Espectàculs Cochete", ja vullguera Excelsior contratar-lo. No comment, millor que quede entre els que vam tindre el plaer d'acompanyar-lo en tan singular velada. Tornar pel riu... bé, es suposa que quant plou hi ha aigua, perque hui l'únic que hi ha son quatre xarcos amb tifus inclós, i molts esbarcers que tanquen el camí (com es pot vorer en la foto) però divertit, mólt divertit...

"Jarra y Pedal" prepara el primer "EVENTO NON STOP" pera aquesta tardor. Es barallen varios noms, Pedals de mimbre, genolls de foc, lloms de titanio... qualsevol idea serà bona. En quant al recorregut, depén. La idea original es fer una NON STOP reia, és a dir, sense fer cap nit fora, però pareix que a la penya li va la marxa i aposta per fer una nit de VIVAC, per lo que seríen dos etapes. Destinacions possibles, qualsevol platja d'Alacant travessant Serra Grossa, Mariola i Aitana, o bé anar cap a la Muela de Cortes pel Caroig... siga quina siga la elecció, té que ser reptadora, algo que mos obligue a estirar-mos un poc més de lo habitual, amb kilometraje i desnivell "especial".


Tinguem dos mesos per a madurar-ho... PAPAS AMERICANOS!

viernes, 30 de julio de 2010

Cap de setmana complet

DIUMENGE --> RIUDOMS - PRADES -RIUDOMS

Ruta especial de la Penya "Amics de Riudoms". N'érem 17 bikers i no és ni mólt menys la eixida més nombrosa d'aquesta penya, colla d'amics de un poble de no més de 6.000 habitants. La ruta no va defraudar, 72 Kms i 2.100 mts de desnivell amb trams técnics tant de pujada com de baixada, a més de rieres amb terra solta que fan que rodar siga tota una odisea. Una llàstima que la tornada va ser per asfalt, no perque no n'hi haguera alternativa bttera, sino per falta de temps. Les dades GPS ací.
Perfil Ruta Prades


III MARATHON DE SPINNING CIUTAT DE VALLADA


No comment, 3 perdurables 3 al spinning del poble, la participació en esta prova per part dels membres de Jarra i Pedal mimba... Rafa, Ovidio y Miguelón...


DIVENDRES --> Azuébar - Aín - Eslida - Azuébar

Com que hui es festa local en Sagunt, hem fet una volteta un company de feina i jo. Una zona mólt mólt xula i recomanable la Serra d'Espadà. Tinguem que anar algún día a fer alguna ruta, es mólt bonico i hi han móltes pistes i sendes per boscos de "alcornoques". Dades GPS ací.


52 Kms, 1900 mts (+), 3:30', mitja de 15 Km/h.


Es poden vorer totes les fotos del cap de setmana ACÍ

La penya "barito" i la resta supose que algo faríeu el diumenge. Si tingueu fotos o track (Oguist) el passeu i ho actualitzem...

El divendres 6/08 fem nocturna al Bar de Ilu. Bueno, a La Font de la Figuera, puguem fer l'anada pegant un poc de volta i la tornada pel riu per a refrescar... tot depén de l'hora i de la gent que anem. Propostes al "Chat"

miércoles, 28 de julio de 2010

Vos agrada?

Del 9 al 13 d'agost si tinc que anar assoles, o del 25 al 29 si s'apunta Miguelón.

Es diu PEDALES DE LEÓN, un autèntic trencacames de 220 Kms i 6500 mts positius... algún valent?

sábado, 17 de julio de 2010

LA VIDA ES TAN COMPLEXA O SENZILLA COM TÚ TRIES...



Por la presente presento mi renuncia a ser adulto. He decidido aceptar la responsabilidad de tener 6 anos nuevamente. Quiero ir a McDonalds y pensar que es un restaurante de 5 estrellas. Quiero navegar barquitos de papel en un estanque y hacer anillos tirando piedras al agua. Quiero pensar que los dulces es mejor que el dinero, pues se pueden comer... y después pedalear!
Quiero tener un receso y pintar con acuarelas.
Quiero salir comodamente de mi casa sin preocuparme como luce mi cabello. Quiero tener alguien que me arregle y me planche la ropa. Quiero regresar a mi casa a una comida casera y que alguien corte mi carne. Quiero tomar largos baños y dormir 10 horas todas las noches... y después pedalear! Quiero recostarme a la sombra de un viejo roble y vender limonada con mis amigos en un dia caluroso de verano. Quiero abrazar a mis padres todos los dias y enjugar mis lagrimas en sus hombros. Quiero regresar a los tiempos donde la vida era simple. Cuando todo lo que sabia eran colores, tablas de sumar y cuentos de hadas; y eso no me molestaba, porque no sabia que no sabia y no me preocupaba por no saber, solo por pedalear!. Cuando todo lo que sabia era ser feliz porque no sabia las cosas que preocupan y molestan. Quiero pensar que el mundo es justo. Que todo el mundo es honesto y bueno, aunque se que no es cierto.
Quiero pensar que todo es posible, aunque sé que eso es imposible.
En algun lugar en mi juventud madure y aprendi demasiado. Aprendi de armas nucleares, guerras, prejuicio, hambre y de niños abusados. Aprendi sobre las mentiras, matrimonios infelices, del sufrimiento, enfermedad, dolor y la muerte.
Aprendi que tu tienes que limpiar los inodoros ;-)
Aprendi de un mundo que saben como matar y lo hacen. Que paso con el tiempo que pensaba que todo el mundo viviria para siempre, porque no entendia el concepto de la muerte,excepto cuando perdi a mi perro? Cuando pensaba que lo peor que pasaba era que alguien me quitara mi pelota de jugar o me escogiera de ultimo para ser su companero de equipo. Cuando no necesitaba gafas para leer. Quiero alejarme de las complejidades de la vida y excitarme nuevamente con las pequeñas cosas una vez mas. Quiero regresar a los dias en que la musica era limpia y sana. Recuerdo cuando era inocente y pensaba que todo el mundo era feliz porque yo lo era. Caminaria de nuevo en la playa pensando solo en la arena entre los dedos de mis pies y la concha mas bonita que pudiera encontrar sin preocuparme por la erosion y la contaminacion. Pasaria mis tardes subiendo arboles y montando mi bicicleta hasta llegar al parque, sin la preocupacion de que me secuestren. No me preocupaba el tiempo, las deudas, o de donde iba a sacar el dinero para arreglar el carro. Solo pensaria en que iba a ser cuando grande, sin la preocupacion de lograrlo o no.
Quiero vivir simple, nuevamente.
No quiero que mis dias sean de ordenadores que se bloquean, de la montaña de papeles en mi despacho, de noticias deprimentes, ni de como sobrevivir unos dias mas al mes cuando ya no queda dinero en la cartera. No quiero que mis dias sean de facturas de medicos o medicinas. No quiero que mis dias sean de chismes, enfermedades y la perdida de seres queridos. Quiero creer en el poder de la sonrisa, del abrazo, del apreton de manos, de la palabra dulce, de la verdad, de la justicia,de la paz, los suenos, de la imaginacion.... i de los pedales.
Quiero creer en la raza humana y quiero volver a dibujar muñecos en la arena ....... OH, SIII !!! Quiero volver a mis 6 años nuevamente ........ y ya esta decidido.

domingo, 11 de julio de 2010

37ºC...

"y un montón de huesos, con algo de pellejo alrededor"... bueno, pell i algo de greix també eh?. Marcos refresca, preludi del que sería un matí sofocant. Encarem direcció Bellús pero com volem fer Senda Quintana en versió light, no arribem a Xàtiva, creuem finca de tarongers i pujem costera forta i curta per a comencar el ràpid descens de la senda... bueno, lo de ràpit es una forma de parlar. Enfilem a buscar la Casa de la Llum i al arribar al creuar la carretera, anem Berna i jo i ningú més. Paquito el Xocolatero ha punxat i entre 7 tíos han tardat 1 hora en canviar la maldita càmera, que si esta es de vàlvula fina, que si esta es de grossa però està punxà, que si esta està bé i desprès de montar-la resulta que tampoc va bé... un espectàcul deplorable que ens retrasa l'arribada al bar Cultural de Bellús, 3 hores 3 després de la exida (que ha ha sigut d'horari per a dones, les 7.30h senyores) 3 hores 3 per aplegar a Bellús. Jo crec que correguens haguerem aplegat antes.... i clar, ara ver l'esmorçaret, els carajas, xupos i lo que faça falta, i mentres al carrer Lorenço preparant els dardos... decidisc no esmorçar (son les 10.30h, senyors) i enfile la Creu de L'Olleria, Aielo i el Campello per la marcha d'Aielo. Per haber acabat amb dignitat ha faltat pujar balarma i després baixar per figuerols o algo aixina, pero a les 12.20h quant estic en el punt més alt, Lorenzo calfa de collons i no hi han ganes. Han sigut 65 Kms, 1.500mts positius i 3200 KCal en 4:12 hores de pedaleig. La resta en consta que alguns han pujat la Creueta, altres a L'Olleria per asfalt i després tots per Canals a casa... i per la sombra.
Senyores lagartijes, ja mos vorem al setembre (o en la nocturna si s'en fa) però a mi no m'espereu més en estiu a les 7.30h.
Fins un altra!

La caló

Layout
Perfil


La velocitat de la Llum


Coxete per una rampa amb difucultat!


En un bac ja n'hi ha prou...



jueves, 8 de julio de 2010

Reflexions amb pedals

Cada volta que algú en diu, "Ché, però qué fas tantes hores sentat sobre la bici (i més ara amb un puto grà) maxacant-te "in textremis" a la teua edat?". "Si ja no vas a guanyar cap carrera, home!". Es esta una pregunta amb fàcil contestació, normalment solc contestar que "en relaxa i en manté amb una forma física aceptable (i tot siga dit, també controle un poc el pés).
Però això no és la veritat, la burra es, quant més la practiques, una pasió més que una finestra a la evasió de la voràgine diaria... LA BURRA es al final com la dona, li coneixes totes les parts, la cuides, li poses un "apodo", saps com reaccionará segons lo que li faces, sues damunt de ella, de vegades el fa "caurer de la burra" i aixina i tot no pots evitar tornar a ella ;-)
Pedalejar és fàcil, sobretot amb una bicicleta del Carrefour i per pla, pero si vols DISFRUTAR pujant, fer descensos tècnics i rodar per sendes complicades, fer rutes de mínim 60Kms amb quant més desnivell millor no importa si fa fret, plou o neva, tampoc si has dormit 4 hores i has de alçar-te a les 6.30h amb el temps just de llevar-te les lleganyes i juntar-te amb els companys de fatigues, cal estar en forma... FÍSICA I MENTAL. Una part important d'aquest prisma que moldeja el món que rodeja al BTT es, com no, ELS AMICS. Els necessites per que t'ajuden a pujar eixes punyeteres costeres que no s'acaven mai, el repten per a baixar eixes trialeres per les que quant passes t'acollones i l'adrenalina asoma per els poros de la pell, el proposen noves rutes, "la descoverta" eixe tipo de ruta que no sas quant durará, ni si t'agradará, però allí estàs el día D, esperant a vorer qué passa, amics per compartir l'esmorçar... el dinar.... i el sopar, companys que t'ajudaràn quant trenques la bici, que el deixarán eixes ferramentes que no portes i que el bufaran amb xupos després de l'esmorçar. Fer BTT també es disfrutar de la NATURA amb respecte. Al fi i al cap, els btteros tinguem algo de "verds", solem respectar les senyals, som respetuosos i no deixem emprenta en la serra. Després de tot, es el nostre "camp de fútbol". Portem màquines silencioses (no com altres que a banda de auyentar a tot bitxo viu, maxaquen els camins), mentres pujes els ports no sents altra cosa que l'alé del company, o amb una poca sort, el teu cor bategant a bon ritme, ritme alt, dels més alts que pots aguantar no més de 100 mts, però si el company es retira als 90mts, mai ningú sabrà quants metros més hagueres aguantat a eixe ritme, ritme que el porta cada vegada anar més lluny, més alt, més ràpit (com el Baró de Cubertin), i quant ja estàs tornat a casa, comences a pensar "el diumenge que bé aon anem?", ja estàs pensant en la pròxima tortura, a casa t'esperen per a dinar, tú encara has de duxar-te. Dines i t'amagues. Estàs mort, no tens forces per a rés, els genolls punxen i el cap presiona quant t'alces, estas tan cansat que no pots becar fàcilment, però el sents bé, t'has cremat però "xé qué bò", saps que pots fer més, i penses que amb la BTT, com en tot, o vas més o vas a menos, pero mantindrer no es possible, i clar, vols anar a més i penses, "quina podria ser la pròxima"?. Molaría fer algo diferent, una ruta per montanyes desconegudes, més dura, més llarga, més bonica, esmorçars més llargs, més tertulia, més diversió, més sendes, més pistes, mes, mes, mes,... estaría bé que cada diumenge forem el doble de gent compartint el mateix concepte, però això és utòpic... si ja els pocs que som a voltes no mos aclarim ;-)))
Vinga và, nenazas, que el diumenge cal matinar i "VENTILARSE". CITIUS, ALTIUS, FORTIUS!!!

lunes, 5 de julio de 2010

The whole of the Moon

O aixó canten els Waterboys. Com dirien en la revista "El jueves", "Solo hemos puesto una portada... pero teníamos más". Els que no van vindrer no saben lo que es van perdre. Llàstima Rafa que la llei de igualtat t'ha lligat en casa, nocturnes no se'n fan totes les setmanes... ademés tú sempre el promotor de les nocturnes... ja pots posar fetxa per l'altra, rumbo La Font de la Figuera... anem en zig-zag i tornem per el riu... eixa ruta promet ;-) Una llàstima que Pepe va trencar el desviador al creuar la carretera en baixada direcció a Enguera... i els que fàcilment van trobar excuses per no vindrer, que li pregunten a Marcos lo que es van perdre, perque jo no faré crònica esta volta, al final hi ha un video que resumix prou bé el que va ser la ruta. També hi han fotos de la eixida del diumenge; Miguelón, Cochete, Rafa i servidor eixim a les 7h des del lloc de costum, anem a pujar la penya roja fins el Pla del Rei i des de allí a L'Escudero i al Teularet a esmorçar. Fa un día espectacular per pedalejar. Planejem tornada pel barranc de Boquella amb pujada pel Xorrillo i baixada per la Meravellosa, però quan estem a mitad esmorçar aplega una part de la Penya Barito ;-) al final es lia la cosa i tornem tots junts a casa per la senda... va estar bé, un poc massa curta però mólt divertida.
Ha sigut este un cap de setmana amb mólta bicicleta però sobretot amb mólta "convivencia", societat, tertulia, mejar i beure, lo cual està mólt bé, però la setmana pròxima deguem equilibrar amb una ruta NO APTA PER A AUTOLLIMITATS, ruta que per eixample podría ser pujar als ventiladors de Caudet. Son 110 Kms i +2.000mts de ascens. Eixida a les 6.30h o a les 7h però aixó sí, porteu barretes per si acàs no hi ha temps per anar al bar.... "do you agree"?













martes, 25 de mayo de 2010

Riópar 2010... o els Pirineus Manxegos

Ací deixe el link a les FOTOS del cap de setmana en Riópar del 28 al 30 de maig.



55 Kms i 1900 mts de desnivell + que diuen mólt. En Riópar no és fàcil ni planejar, i molt menys... baixar... per no parlar de pujar... això sí, no cal anar als Pirineus per admirar muntanyes guapes i desnivells importants...

sábado, 15 de mayo de 2010

Rutón berbenero... El Montcabrer!

6.45h, despunta el dia i Gerardo obri el bar. Fa aire i hi han núvols al cel, "a vorem com mos is el día" comenta un veí a l'altre en la plaça. Baixe cap a la depuradora, pel camí de Canals. He quedat en Pepe a les 7.15h a l'inici del port de L'Olleria, vaig tranquil, calfant i trent-me lleganyes dels ulls. Son les 7.14h quant arribe al punt de trobada, espera 5 minuts de cortesia i li toque a Pepe... "vaig pujant"-"vale, però no córregues" puje el porta mirant cap baix però no veig a Pepe, arribe dalt del port, agarre el telèfon "buzón movistar" continue ruta i antes de arribar a Aielo li torne a tocar "buzón movistar"...¿? als dos minuts toca "vaig darrere, que la cadena salta". Al final mos hem trobat en la Baronia, desde allí fins Ontinyent posem ritme alt, anem per asfalt i tinguem que anar en línia. Creumen Ontinyent i encarem el segón port del día, El Torrater. "La vida no s'acaba, es transforma" es la frase que puc llegir en la interminable recta que dona al cementeri. Fem la pujada, curta però intensa, son +300 mts de desnivell en 3Kms, tipo Campello pero per terra. Planejem i baixem a Agres per la Foia dels Carros. Ací n'hi ha una vista impresionant, es per tornar amb una bon càmara i tornar-se boig disparant. Desde ací el Montcabrer es mostra imponent. Son +1260 mts i estem a +500mts.... tinguem que salvar +700mts en un "rato". Pepe i jo mos quedent mirant la impresionant muntanya i preferim no parlar. Carreguem aigua en Agres i comencem la pujada. A l 'inici es formigó, després s'acaba i comença la terra, suposes que "la pendent deu suavitzar-se" però no, cada vegada hi ha més pendent, portem més de 45 Kms en les cames i ja comencem a notar l'efecte de la fatiga, però pujem, pujem i pujem. Adelantem a un grupet de bikers que fan fotos i més amunt a un altre que va assoles, coronem la casa del vigia i mos fem les fotos de rigor. Per als que no coneixen la pujada al Montcabrer, poden fer-se una idea mirant en el perfil el port de L'Olleria i el Montcabrer.

Cim del Montcabrer


Baixem i continuem per les caves, ni parem, anem un poc presionats per rellotge. La cava arquejada está cuberta per una malla per evitar l'efecte de l'erosió, la veritat es que està prou lletja. Baixem fins la Font de Mariola. Allí esmorcem en 10 minuts amb una penya de Alcoi, que flipen un poc en la volta que estem fent... estarem locos de veritat???


Font de Mariola

Això es una font...


Cim del Montcabrer. Beniarrès al fons.



Pistes amb aigua i fang mos porten a les portes de Bocairent, no baixem per la ermita de Sant Jaume, hi ha mólta aigua i fang i no convé fer l'indio. Baixem per asfalt i passem de llarg de Bocairent fins arribar al Pou Clar i Ontinyent. Asfalt = Ritme alt. Fa un aire de l'òstia. En Ontinyent mos fem una Coke per reposar sucre i comencem la pujada. Mos desviem per acabar pujant per Sant Esteve... es el postre. L'asfalt cada volta s'empina més, i per la sombra en fa la sensació que Pepe va quedant-se... no, no pot ser, estarà rascant-se el nàs o algo, pero Pepe no es queda. Continue i tinc la sensació que Pepe no en segueix, gire el cap i està a uns metres "Vamos muchacho" li dic, "tira tira tú si vols, que jo vaig al meu ritme". Sona estrany. Continue a la marxa i quant aplegue a Sant Esteve en gire i Pepe no ve, ni s'asoma per la última revolta. Espere... ja pareix que ve allà baix... òstia qué raro me se fa esperar a Pepe costera amunt ;-) baixe a vorer qué li passa i porta un pajarón de padre i senyor meu, l'home del mazo ha aparegut i li ha pegat una massà en tot el cap :0). "Eso pasa en las mejores familias, Pepe". Crec que sóc l'únic a qui l'home del mazo encara no ha visitat, ho diré baixet per a que no en senca... En Sant Esteve parem a menjar algo i continuem la marxa fins a la Balarma, baixem per asfalt i en el cruce Pepe s'en va a Aielo, L'Olleria i Novetlé. Al menjar recupera i arriba a casa en condicions. Ha sigut una etapa llarga, dura i exigent. Tres ports i un portaco, vent, fred, calor i fang.... però sobretot mólta, mólta satisfacció per acavar una ruta com esta a les 13h, amb una mitja de 15.5 Kms/h.


Dades técniques de la ruta ací

Àlvaro.

sábado, 8 de mayo de 2010

El Caroig, enguany SÍ!

Un 10! Ruta dura i exigent, una més que contar... Les dades i les fotos de hui parlem per sí soles, per mólt que jo escriga, crec que no aportaré res, aixina es que en mantindré calladet... ja les pujaré totes al Picasaweb quant tinga un rato... ací les dades técniques.
Satisfacció


Dades OBJECTIVES

Il.lusió

Dificultad


Repte



Extenuació



Celebració



Diversió i risc


I la meua burra... ja que jo no isc ;-)