domingo, 29 de julio de 2012

Al Caroig - Nocturna

Eren les 21h i no estava clar si aniriem o no, pues una tronada d'estiu va descarregar anit pobalades d'aigua i pedra. Finalmet va escampar i a les 22h ja estàvem en el bar plenant els dipòsits de glucosa.



 Plaça de la Pau, 20.30h

Es mitjanit quant pujem a les burres direcció Maravillosa. 7-set-7 som els atrevits que ens embarquem en una ruta nocturna amb una durada prevista de 12h i amb previsions de vorer amaneixer dalt del cim del Caroig. La pujada de la Meravellosa la fem a la marxeta, i alguns ja comencen a llevar-se roba del damunt. Encara que ha plogut i refrescat, la Meravellosa es mólt calòrica! Dalt de la Meravellosa sorprenem a una cerda amb el seu rayonet, el qual corre despavorit al vorer les 7 llums de respectius llunàtics. Passem les ruines de la Casa de la Meravellosa, cambia el terra de blanc a roig, i comencem a rodar per terreny fangós i apegalós... aiaiai... ací si es nota l'efecte de l'aigua, camins de terra roja amb poc desnivell i on costa rodar. Els dipòsits de energia i il.lusió estàn al 100% i a poc a por arribem a l'asfalt de la carretera de Enguera a Aiora, per aon pujem uns 4Kms fins el desvio del Transformador. La boira es espesa i alguns comence a dopar-se... la nit es llarga i la ruta encara més. 


Buscant el Transformador.

Comencem a baixar fins el "Barranco de las Higuerazas", punt més baix de la vall, des de on comencem a pujar fins La Burrera i conexió amb la carretera que uneix Enguera amb Benali. Vall de impresionants vistes, una llàstima que de nit tots els "barrancs" son pardos... la boira es espesa i alguns abaixen amb mólta precaució... més val tard que mai!. Pujada asfàltica fins Benali. Antes de Benali, fem un reagrupament... pot ser un poc massa llarg... :-)



Son les 2.30h i com anem bé de temps, anem fins la font de Benali, on recuperem forces i descansem un poc. Allí, alguns anàven fent estiraments i "retrovant-se" a sí mateixos...



Red Bull te da alaaaas!

Desfem uns 500 metres per agarrar el desvio que mos portarà fins el Rio Grande. Per trams de terra i parts d'asfalt mólt trencat, prompte estem al Rio Grande, fem una pujada curta que amb quatre zig zags mos deixa a la alçada de un tram de uns 10Kms ple de tobogans fins arribar per fi al cruce per aon antes feiem una senda curta però intensa en forta pendent descendt que igualment mos portava al barranc. Fem un reagrupament i per la Juanera fem un ràpid descens i en uns segons estem als peus del Caroig, sobre el Barranc de la Molinera.
Estem en el barranc, a la dreta tinguem al enemic, estem xafant-li els peus... quant les forces mimben, millor no patir l'impacte psicològic que suposa forçar el coll cap dalt per vorer el cim del Caroig. En aquest punt estem a 540 metres i el nostre objectiu es 1126... uf, millor que siga de nit i no vore-ho. Remontem el barranc de la Molinera i poc a poc arribem al cruce aon comença la forta pujada, no sense antes fer un altre reagrupament previ a la ascenció. Per la part de darrere sembla que algún ha sentit la soletat noctura en les seues carns... finalment i després de un bon rato, posem rumbo al Caroig. Son les 5.30h i comence a dubtar de que fem cim antes de amaneixer...

 "Amanece que no es poco"

Salvem els primers 200 metres de desnivell ràpidament, per una pista ampla i en bon estat que sen se donar-mos cónter conecta en la pista per la que tornarem després, la Casa del Bacoro. Espera al grup per evitar (o intentar-ho) que algú es perga. Algu va en reserva però la il.lusió per arribar es tal que continua pujant. Següents 100 metres de desnivell no tenen lloc per al descans, la pista s'estreta i la pedra apareix just on la pendent es més forta. Toca posar el rotavàtor. El cel comença a clarejar i les estrelles brillen netes i exultants. En la part baixa, un llit de boira tapa ells barrancs. "Açò es lo que mos emportarem a l'altre barri" diu uno dels companys de pujada. Estem a 900 metres, a només 226 del objectiu. Els següents 100 metres tenen algun tram de descans, inclús una baixada! pero en dos forts repetxons ràpid arribem als 100 metres! barrera psicològica, ja no queda res. Mentre, al capdavant alguns van deixant escapar la alegria de qui veu el seu objectiu cumplit... tranqui tranqui, que encara n'hi ha que tornar :-( El tram que afrontem ara es prou rodador, bona pista que en dos curves canvia de vessant del Maciç, ara vegem la cara nord del Caroig, amb la pista que puja des de Bicorp i l'altra que be des de Aiora. Més de 300 cabres blanques estàn esmorçant just en front de nosaltres. El cel ja està blau i l'objectiu està prop! Passem per baix del punt geodèsic, alguns companys ja estàn allí, vegen amaneixer, ja no queda res... curva a l'esquerre i..... BAIXADETA!!! a estes altures baixar significa pujar més después... menos mal que es curteta, trenquem a l'esquerra i amb una pendent de formigó ràpidament passem per el costat de la casa de vigilància... i finalment el ansiat CIM DEL CAROIG.






"Impossible is nothing" com liu l'Ajram. Possar-se metes i prepar-se per complirles marca la diferència. En un moment o altre, tots hem apretat les dents per aconsseguir que les rodes rodàren (s'entén que cap avant :-) hem disfrutat de una nit de autèntic MTB amb bona companyia i millor sintonia... quin serà el següent repte Jarra i Pedal¿?


Ah, no m'agradaria tancar esta entrada al blog sense nomenar la valentia i força de Mª Angeles única dona biker del grup i verdadera "alma máter" de la ruta. N'estic segur que ha sigut ella qui ha espentat a Salva, Emilio i David a vindrer al Caroig. Olé!


  

Del "regreso" millor no parlar, bueno, millor no escriurer, que parlar ja parlarem massa :-)

Fotos i dades del track (desnivell, recorregut, perfil, etc) ací.