viernes, 30 de julio de 2010

Cap de setmana complet

DIUMENGE --> RIUDOMS - PRADES -RIUDOMS

Ruta especial de la Penya "Amics de Riudoms". N'érem 17 bikers i no és ni mólt menys la eixida més nombrosa d'aquesta penya, colla d'amics de un poble de no més de 6.000 habitants. La ruta no va defraudar, 72 Kms i 2.100 mts de desnivell amb trams técnics tant de pujada com de baixada, a més de rieres amb terra solta que fan que rodar siga tota una odisea. Una llàstima que la tornada va ser per asfalt, no perque no n'hi haguera alternativa bttera, sino per falta de temps. Les dades GPS ací.
Perfil Ruta Prades


III MARATHON DE SPINNING CIUTAT DE VALLADA


No comment, 3 perdurables 3 al spinning del poble, la participació en esta prova per part dels membres de Jarra i Pedal mimba... Rafa, Ovidio y Miguelón...


DIVENDRES --> Azuébar - Aín - Eslida - Azuébar

Com que hui es festa local en Sagunt, hem fet una volteta un company de feina i jo. Una zona mólt mólt xula i recomanable la Serra d'Espadà. Tinguem que anar algún día a fer alguna ruta, es mólt bonico i hi han móltes pistes i sendes per boscos de "alcornoques". Dades GPS ací.


52 Kms, 1900 mts (+), 3:30', mitja de 15 Km/h.


Es poden vorer totes les fotos del cap de setmana ACÍ

La penya "barito" i la resta supose que algo faríeu el diumenge. Si tingueu fotos o track (Oguist) el passeu i ho actualitzem...

El divendres 6/08 fem nocturna al Bar de Ilu. Bueno, a La Font de la Figuera, puguem fer l'anada pegant un poc de volta i la tornada pel riu per a refrescar... tot depén de l'hora i de la gent que anem. Propostes al "Chat"

miércoles, 28 de julio de 2010

Vos agrada?

Del 9 al 13 d'agost si tinc que anar assoles, o del 25 al 29 si s'apunta Miguelón.

Es diu PEDALES DE LEÓN, un autèntic trencacames de 220 Kms i 6500 mts positius... algún valent?

sábado, 17 de julio de 2010

LA VIDA ES TAN COMPLEXA O SENZILLA COM TÚ TRIES...



Por la presente presento mi renuncia a ser adulto. He decidido aceptar la responsabilidad de tener 6 anos nuevamente. Quiero ir a McDonalds y pensar que es un restaurante de 5 estrellas. Quiero navegar barquitos de papel en un estanque y hacer anillos tirando piedras al agua. Quiero pensar que los dulces es mejor que el dinero, pues se pueden comer... y después pedalear!
Quiero tener un receso y pintar con acuarelas.
Quiero salir comodamente de mi casa sin preocuparme como luce mi cabello. Quiero tener alguien que me arregle y me planche la ropa. Quiero regresar a mi casa a una comida casera y que alguien corte mi carne. Quiero tomar largos baños y dormir 10 horas todas las noches... y después pedalear! Quiero recostarme a la sombra de un viejo roble y vender limonada con mis amigos en un dia caluroso de verano. Quiero abrazar a mis padres todos los dias y enjugar mis lagrimas en sus hombros. Quiero regresar a los tiempos donde la vida era simple. Cuando todo lo que sabia eran colores, tablas de sumar y cuentos de hadas; y eso no me molestaba, porque no sabia que no sabia y no me preocupaba por no saber, solo por pedalear!. Cuando todo lo que sabia era ser feliz porque no sabia las cosas que preocupan y molestan. Quiero pensar que el mundo es justo. Que todo el mundo es honesto y bueno, aunque se que no es cierto.
Quiero pensar que todo es posible, aunque sé que eso es imposible.
En algun lugar en mi juventud madure y aprendi demasiado. Aprendi de armas nucleares, guerras, prejuicio, hambre y de niños abusados. Aprendi sobre las mentiras, matrimonios infelices, del sufrimiento, enfermedad, dolor y la muerte.
Aprendi que tu tienes que limpiar los inodoros ;-)
Aprendi de un mundo que saben como matar y lo hacen. Que paso con el tiempo que pensaba que todo el mundo viviria para siempre, porque no entendia el concepto de la muerte,excepto cuando perdi a mi perro? Cuando pensaba que lo peor que pasaba era que alguien me quitara mi pelota de jugar o me escogiera de ultimo para ser su companero de equipo. Cuando no necesitaba gafas para leer. Quiero alejarme de las complejidades de la vida y excitarme nuevamente con las pequeñas cosas una vez mas. Quiero regresar a los dias en que la musica era limpia y sana. Recuerdo cuando era inocente y pensaba que todo el mundo era feliz porque yo lo era. Caminaria de nuevo en la playa pensando solo en la arena entre los dedos de mis pies y la concha mas bonita que pudiera encontrar sin preocuparme por la erosion y la contaminacion. Pasaria mis tardes subiendo arboles y montando mi bicicleta hasta llegar al parque, sin la preocupacion de que me secuestren. No me preocupaba el tiempo, las deudas, o de donde iba a sacar el dinero para arreglar el carro. Solo pensaria en que iba a ser cuando grande, sin la preocupacion de lograrlo o no.
Quiero vivir simple, nuevamente.
No quiero que mis dias sean de ordenadores que se bloquean, de la montaña de papeles en mi despacho, de noticias deprimentes, ni de como sobrevivir unos dias mas al mes cuando ya no queda dinero en la cartera. No quiero que mis dias sean de facturas de medicos o medicinas. No quiero que mis dias sean de chismes, enfermedades y la perdida de seres queridos. Quiero creer en el poder de la sonrisa, del abrazo, del apreton de manos, de la palabra dulce, de la verdad, de la justicia,de la paz, los suenos, de la imaginacion.... i de los pedales.
Quiero creer en la raza humana y quiero volver a dibujar muñecos en la arena ....... OH, SIII !!! Quiero volver a mis 6 años nuevamente ........ y ya esta decidido.

domingo, 11 de julio de 2010

37ºC...

"y un montón de huesos, con algo de pellejo alrededor"... bueno, pell i algo de greix també eh?. Marcos refresca, preludi del que sería un matí sofocant. Encarem direcció Bellús pero com volem fer Senda Quintana en versió light, no arribem a Xàtiva, creuem finca de tarongers i pujem costera forta i curta per a comencar el ràpid descens de la senda... bueno, lo de ràpit es una forma de parlar. Enfilem a buscar la Casa de la Llum i al arribar al creuar la carretera, anem Berna i jo i ningú més. Paquito el Xocolatero ha punxat i entre 7 tíos han tardat 1 hora en canviar la maldita càmera, que si esta es de vàlvula fina, que si esta es de grossa però està punxà, que si esta està bé i desprès de montar-la resulta que tampoc va bé... un espectàcul deplorable que ens retrasa l'arribada al bar Cultural de Bellús, 3 hores 3 després de la exida (que ha ha sigut d'horari per a dones, les 7.30h senyores) 3 hores 3 per aplegar a Bellús. Jo crec que correguens haguerem aplegat antes.... i clar, ara ver l'esmorçaret, els carajas, xupos i lo que faça falta, i mentres al carrer Lorenço preparant els dardos... decidisc no esmorçar (son les 10.30h, senyors) i enfile la Creu de L'Olleria, Aielo i el Campello per la marcha d'Aielo. Per haber acabat amb dignitat ha faltat pujar balarma i després baixar per figuerols o algo aixina, pero a les 12.20h quant estic en el punt més alt, Lorenzo calfa de collons i no hi han ganes. Han sigut 65 Kms, 1.500mts positius i 3200 KCal en 4:12 hores de pedaleig. La resta en consta que alguns han pujat la Creueta, altres a L'Olleria per asfalt i després tots per Canals a casa... i per la sombra.
Senyores lagartijes, ja mos vorem al setembre (o en la nocturna si s'en fa) però a mi no m'espereu més en estiu a les 7.30h.
Fins un altra!

La caló

Layout
Perfil


La velocitat de la Llum


Coxete per una rampa amb difucultat!


En un bac ja n'hi ha prou...



jueves, 8 de julio de 2010

Reflexions amb pedals

Cada volta que algú en diu, "Ché, però qué fas tantes hores sentat sobre la bici (i més ara amb un puto grà) maxacant-te "in textremis" a la teua edat?". "Si ja no vas a guanyar cap carrera, home!". Es esta una pregunta amb fàcil contestació, normalment solc contestar que "en relaxa i en manté amb una forma física aceptable (i tot siga dit, també controle un poc el pés).
Però això no és la veritat, la burra es, quant més la practiques, una pasió més que una finestra a la evasió de la voràgine diaria... LA BURRA es al final com la dona, li coneixes totes les parts, la cuides, li poses un "apodo", saps com reaccionará segons lo que li faces, sues damunt de ella, de vegades el fa "caurer de la burra" i aixina i tot no pots evitar tornar a ella ;-)
Pedalejar és fàcil, sobretot amb una bicicleta del Carrefour i per pla, pero si vols DISFRUTAR pujant, fer descensos tècnics i rodar per sendes complicades, fer rutes de mínim 60Kms amb quant més desnivell millor no importa si fa fret, plou o neva, tampoc si has dormit 4 hores i has de alçar-te a les 6.30h amb el temps just de llevar-te les lleganyes i juntar-te amb els companys de fatigues, cal estar en forma... FÍSICA I MENTAL. Una part important d'aquest prisma que moldeja el món que rodeja al BTT es, com no, ELS AMICS. Els necessites per que t'ajuden a pujar eixes punyeteres costeres que no s'acaven mai, el repten per a baixar eixes trialeres per les que quant passes t'acollones i l'adrenalina asoma per els poros de la pell, el proposen noves rutes, "la descoverta" eixe tipo de ruta que no sas quant durará, ni si t'agradará, però allí estàs el día D, esperant a vorer qué passa, amics per compartir l'esmorçar... el dinar.... i el sopar, companys que t'ajudaràn quant trenques la bici, que el deixarán eixes ferramentes que no portes i que el bufaran amb xupos després de l'esmorçar. Fer BTT també es disfrutar de la NATURA amb respecte. Al fi i al cap, els btteros tinguem algo de "verds", solem respectar les senyals, som respetuosos i no deixem emprenta en la serra. Després de tot, es el nostre "camp de fútbol". Portem màquines silencioses (no com altres que a banda de auyentar a tot bitxo viu, maxaquen els camins), mentres pujes els ports no sents altra cosa que l'alé del company, o amb una poca sort, el teu cor bategant a bon ritme, ritme alt, dels més alts que pots aguantar no més de 100 mts, però si el company es retira als 90mts, mai ningú sabrà quants metros més hagueres aguantat a eixe ritme, ritme que el porta cada vegada anar més lluny, més alt, més ràpit (com el Baró de Cubertin), i quant ja estàs tornat a casa, comences a pensar "el diumenge que bé aon anem?", ja estàs pensant en la pròxima tortura, a casa t'esperen per a dinar, tú encara has de duxar-te. Dines i t'amagues. Estàs mort, no tens forces per a rés, els genolls punxen i el cap presiona quant t'alces, estas tan cansat que no pots becar fàcilment, però el sents bé, t'has cremat però "xé qué bò", saps que pots fer més, i penses que amb la BTT, com en tot, o vas més o vas a menos, pero mantindrer no es possible, i clar, vols anar a més i penses, "quina podria ser la pròxima"?. Molaría fer algo diferent, una ruta per montanyes desconegudes, més dura, més llarga, més bonica, esmorçars més llargs, més tertulia, més diversió, més sendes, més pistes, mes, mes, mes,... estaría bé que cada diumenge forem el doble de gent compartint el mateix concepte, però això és utòpic... si ja els pocs que som a voltes no mos aclarim ;-)))
Vinga và, nenazas, que el diumenge cal matinar i "VENTILARSE". CITIUS, ALTIUS, FORTIUS!!!

lunes, 5 de julio de 2010

The whole of the Moon

O aixó canten els Waterboys. Com dirien en la revista "El jueves", "Solo hemos puesto una portada... pero teníamos más". Els que no van vindrer no saben lo que es van perdre. Llàstima Rafa que la llei de igualtat t'ha lligat en casa, nocturnes no se'n fan totes les setmanes... ademés tú sempre el promotor de les nocturnes... ja pots posar fetxa per l'altra, rumbo La Font de la Figuera... anem en zig-zag i tornem per el riu... eixa ruta promet ;-) Una llàstima que Pepe va trencar el desviador al creuar la carretera en baixada direcció a Enguera... i els que fàcilment van trobar excuses per no vindrer, que li pregunten a Marcos lo que es van perdre, perque jo no faré crònica esta volta, al final hi ha un video que resumix prou bé el que va ser la ruta. També hi han fotos de la eixida del diumenge; Miguelón, Cochete, Rafa i servidor eixim a les 7h des del lloc de costum, anem a pujar la penya roja fins el Pla del Rei i des de allí a L'Escudero i al Teularet a esmorçar. Fa un día espectacular per pedalejar. Planejem tornada pel barranc de Boquella amb pujada pel Xorrillo i baixada per la Meravellosa, però quan estem a mitad esmorçar aplega una part de la Penya Barito ;-) al final es lia la cosa i tornem tots junts a casa per la senda... va estar bé, un poc massa curta però mólt divertida.
Ha sigut este un cap de setmana amb mólta bicicleta però sobretot amb mólta "convivencia", societat, tertulia, mejar i beure, lo cual està mólt bé, però la setmana pròxima deguem equilibrar amb una ruta NO APTA PER A AUTOLLIMITATS, ruta que per eixample podría ser pujar als ventiladors de Caudet. Son 110 Kms i +2.000mts de ascens. Eixida a les 6.30h o a les 7h però aixó sí, porteu barretes per si acàs no hi ha temps per anar al bar.... "do you agree"?