domingo, 18 de septiembre de 2011

Port d'Almansa - Tejarico..... ruta "abortà"



Eixa era la idea, pujar el port d'Almansa i després rodar per la serra de la mà dreta del port per acabar en el Tejarico, però en les Truenes hem baixat per l'asfalt fins el Serrano.... la mitja era baixa i el sufriment alt, aixina que lo del Tejarico tindrà que ser un altre dia. Al final han sigunt uns 75Kms a una mitja de 19Km/h, i +1300 metres. Hem anat Miguelon, Berna, Oguist i servidor, i en el port d'Almansa mos ha caçat Víctoret. En el Serrano mos hem trobat amb José, Ovidio i la seua filla. Tornada ràpida per la lateral i a casa... amb dos rodes punxades de Victoret.

domingo, 11 de septiembre de 2011

Entre Moros i Cristians...

Pujant a El Puntal

Tram de senda nova

... José i jo hem trobat "hueco" per fer una eixida completeta. Des de les 7:30 fins les 13:30h parant només a compartir un gel en Fuente Huesca, dos bocates en Benigüengo i uns litres en Los Carasoles. Amaneix mentres calfem pujant la Maravillosa, continuem per la plana però esta volta en lloc de trencar a l'esquerra i baixar el Chorrillo, anem a la dreta a buscar la carretera que uneix Enguera i Aiora, per el costat del camp de avionetes. Continuem en pujada uns Kms per finalment buscar la vertiginosa baixada al fonde del barranc de les Almes, Higuerazas o Clochas, ja que allí baix n'hi han varis barrancs que s'uneixen. Passem la Burrera de llarg, pues en lloc de remontar el barranc de las Higuerazas-Benigüengo, pujem per asfalt fins l'altura de Benalí per desviar-nos a l'esquerra direcció Fte Huesca a carregar aigua. Desfem el passos fins a la Vereda Reial de Almana o de València per continuar per la planicie, envoltats de aerogenerados que a estes hores del matí encara no produeixen. Trenquem a l'esquerra per el barranc de "Cacer" i caiguem ràpidament fins el barranc de Benigüengo. Este tram ja el coneguem. Des de Benalí fins ací es un tram nou per a nosaltres, la pròxima volta continuarem per la Vereda Reial fins la carretera, mólt prop de la Casa de la Matea des de on puguem continuar la ruta baixant per Santich... però això serà un altre dia.
En Benigüengo esmorcem ràpidament i continuem la ruta. Desde ací el tram ja es conegut, eixim del barranc i fem uns Kms per asfalt per pendre una pista a l'esquerra que mos portarà a El Putal, no sense antes parar en la font de Àvila en el barranc de La Cierva. Tras passar El Puntal anem a la dreta a buscar la pista que baixa ràpida a Les Arenes, i de allí a Los Carasoles a hidratarse, que el ponent apreta calent. Son les 12:00h quant reprenem la marxa fins l'Escudero - Casa de Iniesta, aon comença un altre tram nou que mos portarà a empalmar amb la senda que vinguent de la cova dels Porros baixa desde els cingles de Vallmelós fins el barranc de lo que coneguem con la Penya Roja. Un tram nou amb molta sombra i no massa perdut, 100% ciclable, un altra alternativa per baixar fins el Canyoles! La senda, com sempre, un 10, una baixada ràpida i divertida. Finalment reprenem el tram final de via de tren en obres que ràpidament mos porta a Moixent i de allí a casa, que es fa tard. Quasi 90Kms i +2.000 metres de desnivell, un bon calentament per aguantar la nit de l'Entrà de Moros i Cristians.!

Benigüengo


Tens por de caurer, "Rapacingles"?;-)

domingo, 4 de septiembre de 2011

Setembre, "el regreso"

Però amb capítols vells.... no n`hi ha res de nou. Bé, hui José i jo hem rescatat de l'oblit una ruteta senderista, amb trams divertits i amb altres tècnics i un tant trialers... però no passa rés, si n'hi ha que baixar de la burra de tant en tant, baixem i punt. Els Kms costen mólt de sumar i a la altura de Novetlé per darrere, donat que ja portem quasi 3h de ruta, decidim la ruta prevista i anem cap al bar a reposar forces i hidratació. La ruta deuria seguir a pujar una rampa mólt forta però curta que mos portaría, en suau descens senderista, en direcció La Quintana, per finalment enllaçar amb Alboi i de allí a Bellús per tornar per L'Olleria... la pròxima intentona tindrem que eixir de casa més aviat i amb bocata, o al menys unes quantes barretes.


Ahir vam anar Miguelón, José i jo al Teularet per la Meravellosa. Al plourer divendres, la terra estava especialment ciclable sense gens de pols i amb un aire que la pluja anterior havia deixat net i fresc. L'estiu s'acava i es nota. En la Font del barranc parem a beurer i regular els pedals de Miguelón. Teularet amb la "Petia" de vacances, bocata i cremaets per agarrar forcer per a la trialera. Allí estàven els Roders i també el Cuc, que venien per Vallmelós des de Moixent i anàven a fer també la senda però complerta, per l'Escudero i el "Pelaero".