domingo, 26 de junio de 2011

Sendes de Fontanars, II



Al finar hem fet la segona part de les sendes de Fontanars. Més que interessant la ruta. Pot ser calga fer-la enllaçant primer Gamellons, pujar fins al tallafocs, anar direcció port del Moro, acabar de pujar per asfalt i dexar-se caure fins a Gamellons de nou. De esta forma no pujem el port per l'asfalt, a canvi de no baixar per la senda final fins a Fontanars, però des de Vallada crec que es la millor combinació que puguem fer... encara que millor deixar-ho per a quant el sol no casque tant --> planejada per la tardor!.

BICIGRINOS, ta tinguem els bitllets d'avió Santiago --> Valencia.

Parlem dissabte.

miércoles, 15 de junio de 2011

Ruta diumenge 19/06

Ací tingueu un zoom de la part nova de la ruta. Divendres tinguem que parlar a vorer qui be per comprar la barbacoa i el condumio, i repartir-mos el pes...

domingo, 12 de junio de 2011

Teularet per "la costa"

Marcos baixant "a tope"


Hui hem anat al Teularet a esmorçar. Hem eixit sis i hem arribat quatre, Pepe tenía que tornar prompte i Guillermo no es trovaba bé i s'en ha tornat a casa. Al final hem arribat al Teularet Marcos, José, Miguelón i jo. Esmorçarot i tornada per la senda del barranc de la Fos. Ruta tranquileta. Comença l'estiu.


Click en la imatge per vorer totes les fotos de la ruta.



jueves, 9 de junio de 2011

Noves sendes per Fontanars

Miguelon "ajudant" a José amb el tall de cuberta

Diumenge passat va ser uno de eixos diumenges en els que eixes a GAUDIR GAUDIR... i ho aconsegueixes... La veritat es que anava un poc acollonat, pensant en la possible encerrona en la que es pot convertir cada camí que fem per primera volta. Esta ruta té una part central completament nova per a tots, treta de internet i penjada per un "local" que diu que n'hi han més de 20Mks de sendes.... vorem si es de veres. Anem a Fontanars per la via ràpida, i pujem el port del Moro. Son les 9 del matí i ja estem a 980mts snm... ja portem 2 hores de pedaleig i la ruta comença ací, en la part alta del port, trenquem a l'esquerre per pista ampla dirección Bocairent, passem unes cabres solitaries i.... ep! el track mos desvia per una senda recta que es pert a l'esquerra de la pista. Glups, comença la diversió.... o el calvari, depen del grau de ciclabilitat, directament proporcional a l'habilitat de cadascú sobre la burra. La senda te lleugera pendent i va enbarrancant-se, cada vegada té més pendent i arriba el moment esperat, n'hi ha que descabalgar les montures, comencem trams difícils i amb molta pedra. Son trams discontinuos aon puguem cabalgar a ratos... estic acollonat, açò o millora, o empitjora... per l'amor de Deu que siga lo primer, perque si no moriré en este barranc... eixim de la zona pedregosa i la senda millora. Desde ací fins a la font de la Duenya es una senda guapíssima i ràpida. En la font de la Duenya parem a fer-mos la foto de rigor (Oguist, passa-la) i continuem per senda direcció Gamellons. Arribem a Gamellons per una altra senda, ràpida al principi i un poc massa tancada de vegetació al final, pero tota guapa. Ha sigut en total uns 8 Kms de sendes, però n'hi han més. Decidim tornar a Fontanars per pista perque son les 10h, portem 52Kms en les cames.... i el bocata se "sepa" en picaet i maionesa, verdilet i pericana, tancant amb bons "carajos" i herberos fan que passem de la senda (que tot siga dit de pas, va de pujada) i enfilem cap a Fontanars. Esmorcem i possem rumbo El Serrano, per hidratar-nos un poc antes de entrar al riu Canyoles, ja que fa mólta calor ;-). Final divertit pel riu fins a Moixent, amb tall de cuberta de José, que fa que finalment arribem a casa un poc massa tard, però ha valgut mólt la pena, hui ens hem divertit mólt per damunt de lo que últimament solem fer-ho.



No hem pogut acavar el recorregut propost, però ho farem la setmana que bé, amb barbacoa inclosa.

Trobada Gallos Llutxent

Encara que dues setmanes tard, ací deixe l'entrada de la pujada al surar organitzada per "els gallos de Llutxent". Van ser uns 40Kms i uns +1000 mts. Bona ruta i bons avituallaments, un recorregut ben marcat i ben organitzat. Enveja es l'únic que puguem tindrer de un grup de ciclistes d'un poble que si fa o no fa serà com el nostre, però amb la capacitat de arreplegar mólta gent sota la mateixa "bandera" i il.lusions. Tornarem.


Fotos cortesia de "Gallos Llutxent"