Riópar 2010... o els Pirineus Manxegos

Ací deixe el link a les FOTOS del cap de setmana en Riópar del 28 al 30 de maig.

55 Kms i 1900 mts de desnivell + que diuen mólt. En Riópar no és fàcil ni planejar, i molt menys... baixar... per no parlar de pujar... això sí, no cal anar als Pirineus per admirar muntanyes guapes i desnivells importants...

Rutón berbenero... El Montcabrer!

6.45h, despunta el dia i Gerardo obri el bar. Fa aire i hi han núvols al cel, "a vorem com mos is el día" comenta un veí a l'altre en la plaça. Baixe cap a la depuradora, pel camí de Canals. He quedat en Pepe a les 7.15h a l'inici del port de L'Olleria, vaig tranquil, calfant i trent-me lleganyes dels ulls. Son les 7.14h quant arribe al punt de trobada, espera 5 minuts de cortesia i li toque a Pepe... "vaig pujant"-"vale, però no córregues" puje el porta mirant cap baix però no veig a Pepe, arribe dalt del port, agarre el telèfon "buzón movistar" continue ruta i antes de arribar a Aielo li torne a tocar "buzón movistar"...¿? als dos minuts toca "vaig darrere, que la cadena salta". Al final mos hem trobat en la Baronia, desde allí fins Ontinyent posem ritme alt, anem per asfalt i tinguem que anar en línia. Creumen Ontinyent i encarem el segón port del día, El Torrater. "La vida no s'acaba, es transforma" es la frase que puc llegir en la interminable recta que dona al cementeri. Fem la pujada, curta però intensa, son +300 mts de desnivell en 3Kms, tipo Campello pero per terra. Planejem i baixem a Agres per la Foia dels Carros. Ací n'hi ha una vista impresionant, es per tornar amb una bon càmara i tornar-se boig disparant. Desde ací el Montcabrer es mostra imponent. Son +1260 mts i estem a +500mts.... tinguem que salvar +700mts en un "rato". Pepe i jo mos quedent mirant la impresionant muntanya i preferim no parlar. Carreguem aigua en Agres i comencem la pujada. A l 'inici es formigó, després s'acaba i comença la terra, suposes que "la pendent deu suavitzar-se" però no, cada vegada hi ha més pendent, portem més de 45 Kms en les cames i ja comencem a notar l'efecte de la fatiga, però pujem, pujem i pujem. Adelantem a un grupet de bikers que fan fotos i més amunt a un altre que va assoles, coronem la casa del vigia i mos fem les fotos de rigor. Per als que no coneixen la pujada al Montcabrer, poden fer-se una idea mirant en el perfil el port de L'Olleria i el Montcabrer.

Cim del Montcabrer

Baixem i continuem per les caves, ni parem, anem un poc presionats per rellotge. La cava arquejada está cuberta per una malla per evitar l'efecte de l'erosió, la veritat es que està prou lletja. Baixem fins la Font de Mariola. Allí esmorcem en 10 minuts amb una penya de Alcoi, que flipen un poc en la volta que estem fent... estarem locos de veritat???

Font de Mariola

Això es una font...


Cim del Montcabrer. Beniarrès al fons.

Pistes amb aigua i fang mos porten a les portes de Bocairent, no baixem per la ermita de Sant Jaume, hi ha mólta aigua i fang i no convé fer l'indio. Baixem per asfalt i passem de llarg de Bocairent fins arribar al Pou Clar i Ontinyent. Asfalt = Ritme alt. Fa un aire de l'òstia. En Ontinyent mos fem una Coke per reposar sucre i comencem la pujada. Mos desviem per acabar pujant per Sant Esteve... es el postre. L'asfalt cada volta s'empina més, i per la sombra en fa la sensació que Pepe va quedant-se... no, no pot ser, estarà rascant-se el nàs o algo, pero Pepe no es queda. Continue i tinc la sensació que Pepe no en segueix, gire el cap i està a uns metres "Vamos muchacho" li dic, "tira tira tú si vols, que jo vaig al meu ritme". Sona estrany. Continue a la marxa i quant aplegue a Sant Esteve en gire i Pepe no ve, ni s'asoma per la última revolta. Espere... ja pareix que ve allà baix... òstia qué raro me se fa esperar a Pepe costera amunt ;-) baixe a vorer qué li passa i porta un pajarón de padre i senyor meu, l'home del mazo ha aparegut i li ha pegat una massà en tot el cap :0). "Eso pasa en las mejores familias, Pepe". Crec que sóc l'únic a qui l'home del mazo encara no ha visitat, ho diré baixet per a que no en senca... En Sant Esteve parem a menjar algo i continuem la marxa fins a la Balarma, baixem per asfalt i en el cruce Pepe s'en va a Aielo, L'Olleria i Novetlé. Al menjar recupera i arriba a casa en condicions. Ha sigut una etapa llarga, dura i exigent. Tres ports i un portaco, vent, fred, calor i fang.... però sobretot mólta, mólta satisfacció per acavar una ruta com esta a les 13h, amb una mitja de 15.5 Kms/h.

Dades técniques de la ruta ací

Àlvaro.

El Caroig, enguany SÍ!

Un 10! Ruta dura i exigent, una més que contar... Les dades i les fotos de hui parlem per sí soles, per mólt que jo escriga, crec que no aportaré res, aixina es que en mantindré calladet... ja les pujaré totes al Picasaweb quant tinga un rato... ací les dades técniques.

Satisfacció

Dades OBJECTIVES

Il.lusió

Dificultad

Repte

Extenuació

Celebració

Diversió i risc

I la meua burra... ja que jo no isc ;-)

Ruta aquàtica

Proposta de programació del mes de Maig

Ací tingueu la meua proposta del mes de Maig. El diumenge la "pulim"...

Almansa pel Barranc de Vallmelós

Otrora conegut com "Barranc de la Penya Roja". Bé, l'alicient de la ruta de hui ha estat entre el Serrano i el naiximent del Riu Canyoles. La resta es pista planera o avall, aon hem posat la directa i per lo menos hem cremat algo. Han sigut quasi 90 Kms amb una mitja de 20.5 Kms/h, fluix fluix si volem anar al Caroig amb ritme "alegre i constant"...

El diumenge a les 7.30h on sempre, Deu proveirà...

Benigüengo i Chorrillo

El diumenge vam fer una versió curta de la volta que vaig fer el divendres. Pujem la Meravellosa i continuem tot recte hasta arribar a la carretera Enguera-Aiora. Anem a la dreta i baixem per una pista nova, fis arribar a la part més baixa del barranc, repechó i ja estém en La Burrera. Trenquem a la dreta per nova pista que ens portarà fins la carretera un altra volta, però passant per Benigüengo i Benalaz. Pista nova un poc trencacames amb una zona mólt xula aon reomplir bidons, esmorçar i collir espàrrecs.

Continuem, eixim a la carretera i anem a la dreta, tornem a fer dreta en el cruce del desvio de Navalón, una volta allí pujem per aon solem baixa quant vinguem de la Tixiora, i fem el barran al revés. Aplegant al Chorrillo vegem a LA PANDA DE PALMER que estàven arreglant una punxada. Continuem tots junts i pujem el Chorrillo amb ells.. bueno cadascú fà el que pot. Una volta dalt, trenquem a la dreta per aplegar rectes a casa, baixem a bon ritme, Pepe punxa la roda de davant. Arribem a casa un poc més tard de lo previst, ha sigut una ruta amb un kilometraje i desnivell mitg-alt, no ha estat mal del tot...

Para "saber más..."

A quí li toca la setmana que bé marcar la ruta?????????

Remix de les últimes rutes

Antes de res, dir-vos que ja pugueu vorer el vídeo de la Ruta del Cid en la part dreta, aon están els links als videos.

02/04 Vallada Ventiladors de Caudet, fotos i dades de la ruta.

Imponents els ventiladors

El dúo de Utrera

Vamos Coche!!!

04/04 Ruta per el terme, no hi ha ni track, ni fotos, ni res... a menos de que Berne en fera alguna ;-)

09/04 Vallada Enguera Burrera Benalaz Matea Peña Roja Vallada, fotos i dades de la ruta.

Benalaz, un oasi

Hui toca banyarse...

Benigüengo

A que mola¿?

A Dios rogando....

... i con el pedal dando... mentres uns comulgàven i altres simplement feien d'espectadors a la cita Dominical, els membres més sufrits de la penya començàvem la Setmana Santa com a Cristians Catòlics fervients creients del Deu de la.... Jarra i del Pedal, con el pedal dando, dando pedales direcció l'alt de la Creu. +600 mts no està mal per a calfar, els raigs de sol encara son color taronga i encara hi ha molta ombra a les valls que es reuneixen en el campello. Coxete va quedant-se con comença a ser habitual des de que ha fet novia, ja no fa ni la goma, l'esperem continuament. Tindràs que triar però està clar que no pots dur-ho tot al tall. Uns centenars de metros desprès de la casa de la balarma trenque la cadena i casi m'en vaig a terra. Canviem l'eslabó i continuem. Encara es prompte quant arribem a l'altura de Fontanars. El dia es espectacular, ja hi ha gent als "merenderos" esmorçant. Pujem la última dificultat i arribem al sostre de la ruta, puguem vorer Bocairent a l'horizont, ara toca planejar, planejar i planejar... collons no s'acava el pla, que més que pla comença a ser un poc trencacames. Apleguem a l'ermita i baixem verticals cap a Bocairent, PARADA I FONDA. Portem 53Kms i 3:30 hores de pedals, alguns tenen presa, altres no van cómodes amb la bici prestada, i decideixc fer una pregunta de la que ja conec la resposta: "algú pensa fer el barranc dels tarongers?". En bec una Coca-cola ràpida i enfile assoles cap al barranc, tal i com imaginava. No he matinat avui per a evitar el baranc, única part de la ruta desconeguda i que m'apeteix conèixer. Lo de "assoles" es una forma de parlar, un riu de gent passeja pel barra, que conecta quasi el Pou Clar amb Bocairent, sembla ser una ruta natural que segur que estes Pàsques no cap una agulla. Tipotane tenía raó, és ciclable, amb alguns esglaons, tot depen de la habilitat de cadascú, jo vaig fer peu en terra vàries voltes, i una de elles algo més que els peus ;-) De una moraura i carn correguda no passarà... aprofite que estic en terra i baixe al màxim el seient (a vorer si els Reis en porten una tija telescoòpica, o una assegurança a tot risc) vaig baixant el barrac que va encanyonant-se i arribe prop del pou clar, Ontinyent i enfile la carretera que va al campello. No porte ni 2Kms quant divise a Coxete serpentejant costera amunt. Quant l'agarre veig a uns 400mts a Ovidio i Berna, que ja s'han adonat que "estic ahí". Augmente la velocitat i els agarre uns mts més llarg. "A pues també bufes" diu Ovidio quant els agarre... no te jode el tío¿?. Fuck you folk! ;-))) Serpentejat i xarrant arribem al portixol, i mos deixem caurer fins l'ermita. Encara no son ni les 1:30pm i hem fet més de 80Kms amb més de 2300 mts de desnivell, bona ruta... i diferent.

Ací pugueu vorer les dades de la ruta.

S.S... sendetes socarrades

Tallat en els jubilats nous a les 7:20h. El cel está gris i la pluja amenaça “aneu a banyar-se” es el comentari de qui regenta el bar, Luis, qui per la cara que fa, sembla dur el bar a l’esquena. Les amenaces sobre el perill que internet representa en mans dels joves es el tema de conversa de la única parella que a més de mosatros hi ha al bar, i es que l’insomni es algo inherent a la edat. “Ja estem tots” diu Ovidio trent-se un bitllet de 5 euros de la butxaca i pagant els tallats seu, de Coche i meu, “som els de sempre, encara que vullguem fer una etapa fácil per poder fer un poc de penya, no hi ha forma…. Som els de sempre”. Bueno ara encara uno menos, la baixa de Miguelón, (pilar important en la penya) es un buit important. Eixim del bar i arriba Berna. Mentres mos preparem Ovidio enfila carrer avall, auguri de lo que seria el final del dia. Anem per la depuradora cap a baix. Hui toca fer unes sendes que mos han passat els companys de “Hui no caurem”, que per cert, “Mosatros Sí hem caigut” i no una volta… ni dos… ni tres… sino quatre voltes. “Algú sap algo de Pepe”¿? Pepe puja cap amunt i mos creuem pel camí que baixa desde la pujada del port vell de L’Olleria fins a Bolvens. “Ye bon día” espeta mentres pega la volta i s’enganxa al grup. “Òstia, he perdut el contaKms” diu SúperCoxete, “¿tornem a per ell?”, jajajaja a saber aon l’has perdut, quasi será millor que quant tornem al poble vages a buscar-lo… Anem fins a Novetlé per on sempre, i decidim no pujar fins al deposit d’aigua de Novetlè per evitar la senda que enllaça amb Xàtiva, ja que està “mollisnant” i les pedres deuen de ser trampes esperant abraçar-nos al primer despiste. Arribem a Xàtiva i anem dirección al Castell, pujem els esglaons i baixem per la senda que mos porta a creuar la muralla. Cada vegada que creue esta muralla no puc evitar pensar quantes lluites hauràn vist aquelles muralles, i quantes vides hauràn despedit… desprès de la muralla comença la variant a la ruta per tots coneguda. Pujem cap amunt a buscar la carretera de Bixquert. Trenquem a la dreta i comencem una senda de pujada que inclús seca deu costar a lo món pujar, per no fer res imposible, pero que desde luego hui amb el terreny banyat resulta imposible ciclar. “Me caguen deu i en l’òstia” son els piropos més dolços que comencen a eixir per algunes boquetes (altres no diuem lo mólt que m’estimen, pero igualment ho puc esdevinar en el sil.lenci de la seua mirada) “altra volta encerrona del GPS dels collons!, en lo bé que haguerem anat per aon sempre anem!!!”. La senda es torna de baixada, forta pendent, pedres que rellisquen…. I allà va el primer bac del dia, Pepe en planxa per davant de la bici protagonitza el primer baquet del dia. “no ha sigut res” diu mentres amb la mà es pega quatre cartxots com aquell que vol llevar-se la polç del damunt.

Acavem de baixar a peu, uns 50mts només, suficients com per a tornar a sentir “piropos” que no tornaré a escriurer. La trialera-senda es converteix en senda planera que corre entre pins i humetat, alguns pins per terra mos obliguen a descabalgar de les nostres burres més de lo que a ningú li agrada, però de vegades paga la pena patir uns segons a canvi de uns minuts de glòria. Eixim a la zona de xalets que “El Mistero” va fer a Bixquert, que per cert semblen tots per vendre, ay la crisi!. Enganxem una senda a la dreta que mos porta dirección al Castell de Xàtiva, “Eixa senda no es ciclable” ronronetja Ovidio amb cara de gós “ja la vam fer en l’estiu i vam patir més que Cristo en la Creu”. De nou comencen els piropos, la senda la veritat siga dita només té un troç poc ciclable, però de seguida s’obri a un bancal de tarongers i de allí ciclem entre la falda de la serra i un bancal de tarongers, per múltiples sendetes que discorren paraleles fins arribar a un punt on el camí es coverteix en una lléngua de xapapote. Estem al camí que unix Bolvens amb la carretera de Canals.

Trenquem a la dreta en baixada i de seguida deixem l’asfalt per anar a la dreta i fer una pujada curta però amb un fort desnivell. “Para Pepe que t’en passes”, només culminar la pujada trenquem a la Esquerra i comencem la que sería la senda més guapa del día, tota de baixada fins arribar a una fonteta amb una Mare de Deu. Esta senda li fa la competencia a la senda del barranc de la Fòs, una llástima que al estar ploguent està tot banyat i això fa que baixem amb mólt de cuidado… aixina i tot allí tinguem el tercer? Cuart? Bac del día, amb Berna com a protagonista. Desde allí ja eixim del barranquet i anem per una zona prou despoblada, amb senda de baixada cap a Bixquert, mólt prop de la casa de la llum, per continuar per la senda de sempre cap al Bar Cultural de Bellús, que molta cultura però poc Fairy. Lloses i Almussafes per a tots, falta mos fan desprès de serpentejar per eixes sendes-trialeres durant més de 15 Kms.

Plou quant eixim del bar, enfilem cap a L’Olleria i Pepe mos porta pel barranc (els demés possem el morro tort…) comencem a pujar i a Pepe li agarra una pujadeta de adrenalina, posa la directa i s’en va. A més de 170 bpm intente seguir-lo però no puc més que tindrer-lo a la vista, no hi ha forma de que la seua silueta aumengte, més ben dit poc a poc va fent-se xicoteta, señal de que s’en va L L L. “PEPE!!!!” intente que pare i espere a la resta del grup antes de pujar a la Creuta, però pareix que no m’escolta. Agarre aire mentres espere als demés. Decidim anar a Aielo-Campello-Vallada. Plou poc però va calant, l’asfalt es confirma com una alternativa odiosa i aburrida, però no hi ha més remei, està tot banyat, anem gelats i amb poques forces “extra”, pues la senda ha sigut més llarga de lo que imaginàvem.Creume Aielo i comencem a pujar, Cochete al capdavant del grup, Berna encaixant els tacos de la seua goma delantera amb la trasera de Cochete, Ovidio darrere i jo tancant el grup. Al primer repechet Cocheta baixa a 8-9kph, “ye Cochete, que perguem l’equilibri!, accelera home”… si pots clar… “passeu davant si voleu, que jo vaig a la meua marxa”… eres únic Coche. Passe al davant i tire un poquet a 12kph, esperant que al menos Berna, expert amb perseguir rodes, vinguera amb mí, però després de uns 200 mts gire el cap i el “trío la ye-yé” continua amb els seus 8-9kph. Ralentize esperant tornara a pujar junts, arriba Cochete i marxem un ratet junts, i quant la carretera deixa de planejar, Cochete es queda frenat per la força de la gravetat.

El port comença a curverjar, bé un tram de uns escasos 2kms que son els més intensos de la pujada, desde una curva de 180º a dreta fins a la curva a Esquerra final aon pots vorer una bona panorámica d’Aielo, es en este punt quant mire enrrere i mire a vorer aon està Cochete, però el que bé darrere no es Cochete, será Berna, pero…. No pareix Berna… eixa bicicleta roja amb horquilla negra…. Mire al fondo de la vall i prou arrere veig la horquilla Fox blanca….entonces, el que bé darrere de mí es….. OVIDIO!!!!!! Òstia quina força que dona la Coca-Cola!!!. Pare i pegue la volta en busca de Berna per pujar amb ell i ajudar-li, i en creue amb un pletòric Ovidio que viuría el momento més feliç de tot el matí. Amb la mà dreta en fa el signe del “KO”, sua adrenalina per els poros, la testosterona l’espenta cap amunt. “Me les pagaràs, cabr…!!!” es desgallita Berna mirant al front i amunt, vegent com Ovidio desapareix per el final de la pujada “això no quedarà aixina, ja parlarem la semana que bé”. Acabem de pujar Berna i jo, xarra que te xarra i compartim una barreta, glucosa més que necessària per poder acabar dignament. En el campello mos expera Cochete, baixem el campello, banyant-mos com durant tota la tornada, de Ovidio ni rastre. Ja son les 13:20 quant mos despedim. Ha sigut una ruta de les innovadores i guapes al mateix temps. Gràcies Cochete per cedir-me la teua ruta, la semana que bé en toca a mí triar la ruta, encara estic pensant-la però lligueu-se els maxos que será épica. Ah, i la semana que bé millor que no vinga qui no estiga preparat, ho dic per Ovi, Garu, Paco, Marcos and company, a vorer si ja que no venen quan expresament els criduem…
P.S. Cochete encara s’en va anar a buscar el contakms fins al riu de Montesa, no el va trovar, però encara va fer 15kms extres… un megacrack este Cochete!

Bike route 419038 - powered by Bikemap 

Eixida amb LA PANDA DE PALMER

A les 7:30h ja estàvem en la coxera de Palmer arreglant la cala que Naxo va trencar en Requena. Eixim sobre les 7:40h a buscar el port d'Almansa per les obres del AVE. Fa un fret espectacular, i jo que estava dubtant si posar-me guants curts o llargs... Pujem el port d'Almansa, "sálvese quien pueda" menos mal que alguns estaven de virus esta setmana que si no s'en haveren passat del desvio... agarrem primer una pista amb una part estreta, empinada i en mal esta que mos porta a un'altra més ampla, enllacem amb pistes i més pistes que mos porten a un portet. El tema de conversa era fútbol, menos mal que ningú m'ha preguntat rés, perque prou faena tenia jo en respirar... després de varios sube-baja creuem la carretera de Torretallada i anem a buscar la Carrascosa, de allí a Casa Iniesta i finalment al Tejarico, on mos han fet un homenatje patrocinat per "JoseMi" (bon anniversari i gràcies). Espectacular el esmorçar del Tejarico. De allí hem anat a buscar la senda del barranc de la fós a lliberar endorfines i adrenalina i finalment mangueraso en la gasolinera de Moixent... i a casa he arrivat tard, com sempre. Uns 75 Kms i 1600 mts +. IBP 119.

Cap a la senda

Senda...


Font de les arenetes


Qué fresquet que està el pastís...

Esmorçar a càrrec de NATURHOUSE

A per la pujada de Iniesta

... la velocitat de la llum...

Les Truenes

Ay... Juanito

Gran paissatge en el llímit de provincies

Ací el link al plànol de la ruta i el desnivell.