A Dios rogando....

... i con el pedal dando... mentres uns comulgàven i altres simplement feien d'espectadors a la cita Dominical, els membres més sufrits de la penya començàvem la Setmana Santa com a Cristians Catòlics fervients creients del Deu de la.... Jarra i del Pedal, con el pedal dando, dando pedales direcció l'alt de la Creu. +600 mts no està mal per a calfar, els raigs de sol encara son color taronga i encara hi ha molta ombra a les valls que es reuneixen en el campello. Coxete va quedant-se con comença a ser habitual des de que ha fet novia, ja no fa ni la goma, l'esperem continuament. Tindràs que triar però està clar que no pots dur-ho tot al tall. Uns centenars de metros desprès de la casa de la balarma trenque la cadena i casi m'en vaig a terra. Canviem l'eslabó i continuem. Encara es prompte quant arribem a l'altura de Fontanars. El dia es espectacular, ja hi ha gent als "merenderos" esmorçant. Pujem la última dificultat i arribem al sostre de la ruta, puguem vorer Bocairent a l'horizont, ara toca planejar, planejar i planejar... collons no s'acava el pla, que més que pla comença a ser un poc trencacames. Apleguem a l'ermita i baixem verticals cap a Bocairent, PARADA I FONDA. Portem 53Kms i 3:30 hores de pedals, alguns tenen presa, altres no van cómodes amb la bici prestada, i decideixc fer una pregunta de la que ja conec la resposta: "algú pensa fer el barranc dels tarongers?". En bec una Coca-cola ràpida i enfile assoles cap al barranc, tal i com imaginava. No he matinat avui per a evitar el baranc, única part de la ruta desconeguda i que m'apeteix conèixer. Lo de "assoles" es una forma de parlar, un riu de gent passeja pel barra, que conecta quasi el Pou Clar amb Bocairent, sembla ser una ruta natural que segur que estes Pàsques no cap una agulla. Tipotane tenía raó, és ciclable, amb alguns esglaons, tot depen de la habilitat de cadascú, jo vaig fer peu en terra vàries voltes, i una de elles algo més que els peus ;-) De una moraura i carn correguda no passarà... aprofite que estic en terra i baixe al màxim el seient (a vorer si els Reis en porten una tija telescoòpica, o una assegurança a tot risc) vaig baixant el barrac que va encanyonant-se i arribe prop del pou clar, Ontinyent i enfile la carretera que va al campello. No porte ni 2Kms quant divise a Coxete serpentejant costera amunt. Quant l'agarre veig a uns 400mts a Ovidio i Berna, que ja s'han adonat que "estic ahí". Augmente la velocitat i els agarre uns mts més llarg. "A pues també bufes" diu Ovidio quant els agarre... no te jode el tío¿?. Fuck you folk! ;-))) Serpentejat i xarrant arribem al portixol, i mos deixem caurer fins l'ermita. Encara no son ni les 1:30pm i hem fet més de 80Kms amb més de 2300 mts de desnivell, bona ruta... i diferent.

Ací pugueu vorer les dades de la ruta.