Tallat en els jubilats nous a les 7:20h. El cel está gris i la pluja amenaça “aneu a banyar-se” es el comentari de qui regenta el bar, Luis, qui per la cara que fa, sembla dur el bar a l’esquena. Les amenaces sobre el perill que internet representa en mans dels joves es el tema de conversa de la única parella que a més de mosatros hi ha al bar, i es que l’insomni es algo inherent a la edat. “Ja estem tots” diu Ovidio trent-se un bitllet de 5 euros de la butxaca i pagant els tallats seu, de Coche i meu, “som els de sempre, encara que vullguem fer una etapa fácil per poder fer un poc de penya, no hi ha forma…. Som els de sempre”. Bueno ara encara uno menos, la baixa de Miguelón, (pilar important en la penya) es un buit important. Eixim del bar i arriba Berna. Mentres mos preparem Ovidio enfila carrer avall, auguri de lo que seria el final del dia. Anem per la depuradora cap a baix. Hui toca fer unes sendes que mos han passat els companys de “Hui no caurem”, que per cert, “Mosatros Sí hem caigut” i no una volta… ni dos… ni tres… sino quatre voltes. “Algú sap algo de Pepe”¿? Pepe puja cap amunt i mos creuem pel camí que baixa desde la pujada del port vell de L’Olleria fins a Bolvens. “Ye bon día” espeta mentres pega la volta i s’enganxa al grup. “Òstia, he perdut el contaKms” diu SúperCoxete, “¿tornem a per ell?”, jajajaja a saber aon l’has perdut, quasi será millor que quant tornem al poble vages a buscar-lo… Anem fins a Novetlé per on sempre, i decidim no pujar fins al deposit d’aigua de Novetlè per evitar la senda que enllaça amb Xàtiva, ja que està “mollisnant” i les pedres deuen de ser trampes esperant abraçar-nos al primer despiste. Arribem a Xàtiva i anem dirección al Castell, pujem els esglaons i baixem per la senda que mos porta a creuar la muralla. Cada vegada que creue esta muralla no puc evitar pensar quantes lluites hauràn vist aquelles muralles, i quantes vides hauràn despedit… desprès de la muralla comença la variant a la ruta per tots coneguda. Pujem cap amunt a buscar la carretera de Bixquert. Trenquem a la dreta i comencem una senda de pujada que inclús seca deu costar a lo món pujar, per no fer res imposible, pero que desde luego hui amb el terreny banyat resulta imposible ciclar. “Me caguen deu i en l’òstia” son els piropos més dolços que comencen a eixir per algunes boquetes (altres no diuem lo mólt que m’estimen, pero igualment ho puc esdevinar en el sil.lenci de la seua mirada) “altra volta encerrona del GPS dels collons!, en lo bé que haguerem anat per aon sempre anem!!!”. La senda es torna de baixada, forta pendent, pedres que rellisquen…. I allà va el primer bac del dia, Pepe en planxa per davant de la bici protagonitza el primer baquet del dia. “no ha sigut res” diu mentres amb la mà es pega quatre cartxots com aquell que vol llevar-se la polç del damunt.
Acavem de baixar a peu, uns 50mts només, suficients com per a tornar a sentir “piropos” que no tornaré a escriurer. La trialera-senda es converteix en senda planera que corre entre pins i humetat, alguns pins per terra mos obliguen a descabalgar de les nostres burres més de lo que a ningú li agrada, però de vegades paga la pena patir uns segons a canvi de uns minuts de glòria. Eixim a la zona de xalets que “El Mistero” va fer a Bixquert, que per cert semblen tots per vendre, ay la crisi!. Enganxem una senda a la dreta que mos porta dirección al Castell de Xàtiva, “Eixa senda no es ciclable” ronronetja Ovidio amb cara de gós “ja la vam fer en l’estiu i vam patir més que Cristo en la Creu”. De nou comencen els piropos, la senda la veritat siga dita només té un troç poc ciclable, però de seguida s’obri a un bancal de tarongers i de allí ciclem entre la falda de la serra i un bancal de tarongers, per múltiples sendetes que discorren paraleles fins arribar a un punt on el camí es coverteix en una lléngua de xapapote. Estem al camí que unix Bolvens amb la carretera de Canals.
Trenquem a la dreta en baixada i de seguida deixem l’asfalt per anar a la dreta i fer una pujada curta però amb un fort desnivell. “Para Pepe que t’en passes”, només culminar la pujada trenquem a la Esquerra i comencem la que sería la senda més guapa del día, tota de baixada fins arribar a una fonteta amb una Mare de Deu. Esta senda li fa la competencia a la senda del barranc de la Fòs, una llástima que al estar ploguent està tot banyat i això fa que baixem amb mólt de cuidado… aixina i tot allí tinguem el tercer? Cuart? Bac del día, amb Berna com a protagonista. Desde allí ja eixim del barranquet i anem per una zona prou despoblada, amb senda de baixada cap a Bixquert, mólt prop de la casa de la llum, per continuar per la senda de sempre cap al Bar Cultural de Bellús, que molta cultura però poc Fairy. Lloses i Almussafes per a tots, falta mos fan desprès de serpentejar per eixes sendes-trialeres durant més de 15 Kms.
Plou quant eixim del bar, enfilem cap a L’Olleria i Pepe mos porta pel barranc (els demés possem el morro tort…) comencem a pujar i a Pepe li agarra una pujadeta de adrenalina, posa la directa i s’en va. A més de 170 bpm intente seguir-lo però no puc més que tindrer-lo a la vista, no hi ha forma de que la seua silueta aumengte, més ben dit poc a poc va fent-se xicoteta, señal de que s’en va L L L. “PEPE!!!!” intente que pare i espere a la resta del grup antes de pujar a la Creuta, però pareix que no m’escolta. Agarre aire mentres espere als demés. Decidim anar a Aielo-Campello-Vallada. Plou poc però va calant, l’asfalt es confirma com una alternativa odiosa i aburrida, però no hi ha més remei, està tot banyat, anem gelats i amb poques forces “extra”, pues la senda ha sigut més llarga de lo que imaginàvem.Creume Aielo i comencem a pujar, Cochete al capdavant del grup, Berna encaixant els tacos de la seua goma delantera amb la trasera de Cochete, Ovidio darrere i jo tancant el grup. Al primer repechet Cocheta baixa a 8-9kph, “ye Cochete, que perguem l’equilibri!, accelera home”… si pots clar… “passeu davant si voleu, que jo vaig a la meua marxa”… eres únic Coche. Passe al davant i tire un poquet a 12kph, esperant que al menos Berna, expert amb perseguir rodes, vinguera amb mí, però després de uns 200 mts gire el cap i el “trío la ye-yé” continua amb els seus 8-9kph. Ralentize esperant tornara a pujar junts, arriba Cochete i marxem un ratet junts, i quant la carretera deixa de planejar, Cochete es queda frenat per la força de la gravetat.
El port comença a curverjar, bé un tram de uns escasos 2kms que son els més intensos de la pujada, desde una curva de 180º a dreta fins a la curva a Esquerra final aon pots vorer una bona panorámica d’Aielo, es en este punt quant mire enrrere i mire a vorer aon està Cochete, però el que bé darrere no es Cochete, será Berna, pero…. No pareix Berna… eixa bicicleta roja amb horquilla negra…. Mire al fondo de la vall i prou arrere veig la horquilla Fox blanca….entonces, el que bé darrere de mí es….. OVIDIO!!!!!! Òstia quina força que dona la Coca-Cola!!!. Pare i pegue la volta en busca de Berna per pujar amb ell i ajudar-li, i en creue amb un pletòric Ovidio que viuría el momento més feliç de tot el matí. Amb la mà dreta en fa el signe del “KO”, sua adrenalina per els poros, la testosterona l’espenta cap amunt. “Me les pagaràs, cabr…!!!” es desgallita Berna mirant al front i amunt, vegent com Ovidio desapareix per el final de la pujada “això no quedarà aixina, ja parlarem la semana que bé”. Acabem de pujar Berna i jo, xarra que te xarra i compartim una barreta, glucosa més que necessària per poder acabar dignament. En el campello mos expera Cochete, baixem el campello, banyant-mos com durant tota la tornada, de Ovidio ni rastre. Ja son les 13:20 quant mos despedim. Ha sigut una ruta de les innovadores i guapes al mateix temps. Gràcies Cochete per cedir-me la teua ruta, la semana que bé en toca a mí triar la ruta, encara estic pensant-la però lligueu-se els maxos que será épica. Ah, i la semana que bé millor que no vinga qui no estiga preparat, ho dic per Ovi, Garu, Paco, Marcos and company, a vorer si ja que no venen quan expresament els criduem…
P.S. Cochete encara s’en va anar a buscar el contakms fins al riu de Montesa, no el va trovar, però encara va fer 15kms extres… un megacrack este Cochete!
P.S. Cochete encara s’en va anar a buscar el contakms fins al riu de Montesa, no el va trovar, però encara va fer 15kms extres… un megacrack este Cochete!
No hay comentarios:
Publicar un comentario