La foto del dia!
Primer reventó de Oguist
Primer reventó de Oguist
Vinga Miguelóoon!
L'assignatura pendent de Oguist
El nostre futur!
Tots Sants a Bellús per la Senda Quintana, tornant per l'Alt de la Creu d'Olleria i després d'Aielo a Vallada per aon pujava la marxa BTT. Ovidio, Pepe, Miguel, Berna, Oguist i jo hem fet esta ruta completeta completeta. El bar Cultural plé de gom a gom (cuanta cultura en Bellús, més que higiene!), comprem un dècim de Nadal a la penya d'Ontinyent, que més que una penya pareixia que rodàven la peli LOS 300... tornant per la marxa un bon home mos ofereix "la seua manguera" per refrescar, xarrem uns minuts i continuem el clavari. En mitad de la costera he partit la cadena, això junt al ritme "tranquil" fa que apleguem a la Ermita a voltes de les 13:15, bona hidratació i a casa.
Tots Sants a Bellús per la Senda Quintana, tornant per l'Alt de la Creu d'Olleria i després d'Aielo a Vallada per aon pujava la marxa BTT. Ovidio, Pepe, Miguel, Berna, Oguist i jo hem fet esta ruta completeta completeta. El bar Cultural plé de gom a gom (cuanta cultura en Bellús, més que higiene!), comprem un dècim de Nadal a la penya d'Ontinyent, que més que una penya pareixia que rodàven la peli LOS 300... tornant per la marxa un bon home mos ofereix "la seua manguera" per refrescar, xarrem uns minuts i continuem el clavari. En mitad de la costera he partit la cadena, això junt al ritme "tranquil" fa que apleguem a la Ermita a voltes de les 13:15, bona hidratació i a casa.
Perfil de la ruta de Tots Sants
Hui Eolo mos ha fotut tot el que ha pogut i un poc més. A les 8h han eixit Oguist, Berna i Miguelon. Jo m'he quedat en casa, debatint-me entre l'àngel, que en deia que calia fer els deures, i el dimoni, que hen raonava que els diumenges son sagrats per a la BTT... al final a les 9:15h no he pogut aguantar més i he preparat el cavall per posar ritme direcció La Font de la Figuera on m'esperàven el trío. Esmorçar en Ca Ilu i tornada divertida pel riu. Al final Miguelón s'ha "extraviat" i després de llavar la burra en Moixent el que s'ha perdut he sigut jo, que he continuat marxa aprofitant el vent que bufava de cul... un passeig suau, asfàltic de anada i amb fang de tornada, que encara que no es pot calificar ni de mitja volteta, algo es algo...
Les sendes de Fontanars les deixarem per a quant s'aclarixca l'oratge.
Àlvaro.
No hay comentarios:
Publicar un comentario