Com diria "Jezulín", IM-PREZIONANTE!. Voliem xafar-la i vaja si la hem xafat, ha fet un matí espectacular, l'aire no bufava i el sol, encara que no calfava, estaba ahí donant-mos ànim, els termòmetres millor ni mirar-los, son tots uns mentirosos, mai en trobes dos que marquen la mateixa temperatura i clar, sempre mos queden en el que dona la temperatura més baixa, però com hem fet una ruta curta però intensa amb el 90% del temps costera amunt, no hem patit gens de fret. A les huit, previ a pedalejar mos hem fet un calentet al bar dels Jubilats Nou, i passades les huit, Marcos, José, Ovidio, Pepe, Miguel i jo hem encarat pel camí de baix de Moixent hasta el riu i per allí per l'asfalt hasta Moixent. Creuem el poble per la part alta i a l'altura de l'Esglèsia mos separem... ja comencem a perdre-mos, quan començava a pujar cap al Bosquet Coxete sona el mòbil, Coxete ha trencat la cadena i m'espera en l'Esglèsia. Mentres ell reça una plegaria a Sant Pere, jo li talle dos eslabons i li empalme la cadena, tot a anat bé i ho hem arreglat en menos de 15 minuts (haurà segut la oració...¿?). Encarem pujada al Bosquet al màxim, la penya, com de costum no espera ni a la seua sombra i ara mos toca correr Coxete!!!! aixina es que posa la directa i els bpm a 180 que tinguem que agarrar-los com siga!!! SúperCoxete respon i tira cap a munt amb força, força que pert quan estàvem a mitat Camp Redó, "Vamos José" i en una revolta en trobe a Marcos, pujem fins al primer "respiro" de la pujada on mos esperen Ovidio, Miguel i Pepe, que està entrenant-se fent footing mentres els demés pujem. Continuem cap a dalt. Comencem a xafar un poc de neu. En els campellets Marcos i José mos abandonen, baixen directes al bar de Alexis mentres Ovidio, Miguel, Pepe i jo creuem la carretera del Bosquet i encarem l'ascensió a Figuerols. Comencem a flipar en el toll de neu que hi ha, l'adrenalina fluix per les glàndules suprarrenals i la sang bull per les nostres venes mentres les pupiles es dilaten pensant e imaginant la diversió que ens espera... si ací hi ha açò, qué hi haurà més amunt.... i efectivament, quan més pujem, més neu xafem. La primera flipà es en una revolta on l'aire d'ahir ha plenat completament el camí amb dunes de neu, quina pasada, mai no haviem pedalat amb tanta neu! Continuem, comencem a acostumar-mos a xafar i pedalejar sobre la neu, culminem la pujada i quan mos dirigim cap a la Casa de la Balarma tornem a xafar tolls i tolls de neu que l'aire s'ha encarregat de portar al camí. A troços hi ha més de mig metre de neu, quina passada, quin matí de diversió hivernal més collonut!. En l'Àrea recreativa Alexis i el Tío Tril mos esperen amb la cuina en marxa i el foc encés, també estàn Marcos i José fent-se un cafenet esperant-mos.
L'oratge mos ha respectat i mosatros ho hem aprofitat, bueno, no tots.... ho sento per els que per raons varies mos han abandonat este matí, no sabeu lo que s'hau perdut, pero per lo menos pugueu fer-vos una idea vegent les fotos i els videos;-)))
D'altra banda, el día 24 es la
Pujada al Benicadell amb eixida des de Benigànim organitzada pels "Dimonis del Ganxo". 5€ per l'assegurança i la resta corre a càrrec dels patrocinadors; sa sabeu, arrop i tallaetes, avituallments líquids i sòlids, cajarillos i xupos en la Font Freda, i desde allí baixada per súper senda...
click ací per recordar la de l'any passat!!!
Alguns videos de este matí...
Link a les fotos de hui i algunes pendents que tenía per el mòbil...
Per cert, he rebut un mail del fotógraf local KIKE amb un link de un video seu de un descens en Andorra, Vall Nord 2006, no som els únics locals amb aquesta aficció. Enhorabona KIKE, ací quedará el accés al teu descens!