Riópar 2010... o els Pirineus Manxegos

Ací deixe el link a les FOTOS del cap de setmana en Riópar del 28 al 30 de maig.

55 Kms i 1900 mts de desnivell + que diuen mólt. En Riópar no és fàcil ni planejar, i molt menys... baixar... per no parlar de pujar... això sí, no cal anar als Pirineus per admirar muntanyes guapes i desnivells importants...

Rutón berbenero... El Montcabrer!

6.45h, despunta el dia i Gerardo obri el bar. Fa aire i hi han núvols al cel, "a vorem com mos is el día" comenta un veí a l'altre en la plaça. Baixe cap a la depuradora, pel camí de Canals. He quedat en Pepe a les 7.15h a l'inici del port de L'Olleria, vaig tranquil, calfant i trent-me lleganyes dels ulls. Son les 7.14h quant arribe al punt de trobada, espera 5 minuts de cortesia i li toque a Pepe... "vaig pujant"-"vale, però no córregues" puje el porta mirant cap baix però no veig a Pepe, arribe dalt del port, agarre el telèfon "buzón movistar" continue ruta i antes de arribar a Aielo li torne a tocar "buzón movistar"...¿? als dos minuts toca "vaig darrere, que la cadena salta". Al final mos hem trobat en la Baronia, desde allí fins Ontinyent posem ritme alt, anem per asfalt i tinguem que anar en línia. Creumen Ontinyent i encarem el segón port del día, El Torrater. "La vida no s'acaba, es transforma" es la frase que puc llegir en la interminable recta que dona al cementeri. Fem la pujada, curta però intensa, son +300 mts de desnivell en 3Kms, tipo Campello pero per terra. Planejem i baixem a Agres per la Foia dels Carros. Ací n'hi ha una vista impresionant, es per tornar amb una bon càmara i tornar-se boig disparant. Desde ací el Montcabrer es mostra imponent. Son +1260 mts i estem a +500mts.... tinguem que salvar +700mts en un "rato". Pepe i jo mos quedent mirant la impresionant muntanya i preferim no parlar. Carreguem aigua en Agres i comencem la pujada. A l 'inici es formigó, després s'acaba i comença la terra, suposes que "la pendent deu suavitzar-se" però no, cada vegada hi ha més pendent, portem més de 45 Kms en les cames i ja comencem a notar l'efecte de la fatiga, però pujem, pujem i pujem. Adelantem a un grupet de bikers que fan fotos i més amunt a un altre que va assoles, coronem la casa del vigia i mos fem les fotos de rigor. Per als que no coneixen la pujada al Montcabrer, poden fer-se una idea mirant en el perfil el port de L'Olleria i el Montcabrer.

Cim del Montcabrer

Baixem i continuem per les caves, ni parem, anem un poc presionats per rellotge. La cava arquejada está cuberta per una malla per evitar l'efecte de l'erosió, la veritat es que està prou lletja. Baixem fins la Font de Mariola. Allí esmorcem en 10 minuts amb una penya de Alcoi, que flipen un poc en la volta que estem fent... estarem locos de veritat???

Font de Mariola

Això es una font...


Cim del Montcabrer. Beniarrès al fons.

Pistes amb aigua i fang mos porten a les portes de Bocairent, no baixem per la ermita de Sant Jaume, hi ha mólta aigua i fang i no convé fer l'indio. Baixem per asfalt i passem de llarg de Bocairent fins arribar al Pou Clar i Ontinyent. Asfalt = Ritme alt. Fa un aire de l'òstia. En Ontinyent mos fem una Coke per reposar sucre i comencem la pujada. Mos desviem per acabar pujant per Sant Esteve... es el postre. L'asfalt cada volta s'empina més, i per la sombra en fa la sensació que Pepe va quedant-se... no, no pot ser, estarà rascant-se el nàs o algo, pero Pepe no es queda. Continue i tinc la sensació que Pepe no en segueix, gire el cap i està a uns metres "Vamos muchacho" li dic, "tira tira tú si vols, que jo vaig al meu ritme". Sona estrany. Continue a la marxa i quant aplegue a Sant Esteve en gire i Pepe no ve, ni s'asoma per la última revolta. Espere... ja pareix que ve allà baix... òstia qué raro me se fa esperar a Pepe costera amunt ;-) baixe a vorer qué li passa i porta un pajarón de padre i senyor meu, l'home del mazo ha aparegut i li ha pegat una massà en tot el cap :0). "Eso pasa en las mejores familias, Pepe". Crec que sóc l'únic a qui l'home del mazo encara no ha visitat, ho diré baixet per a que no en senca... En Sant Esteve parem a menjar algo i continuem la marxa fins a la Balarma, baixem per asfalt i en el cruce Pepe s'en va a Aielo, L'Olleria i Novetlé. Al menjar recupera i arriba a casa en condicions. Ha sigut una etapa llarga, dura i exigent. Tres ports i un portaco, vent, fred, calor i fang.... però sobretot mólta, mólta satisfacció per acavar una ruta com esta a les 13h, amb una mitja de 15.5 Kms/h.

Dades técniques de la ruta ací

Àlvaro.

El Caroig, enguany SÍ!

Un 10! Ruta dura i exigent, una més que contar... Les dades i les fotos de hui parlem per sí soles, per mólt que jo escriga, crec que no aportaré res, aixina es que en mantindré calladet... ja les pujaré totes al Picasaweb quant tinga un rato... ací les dades técniques.

Satisfacció

Dades OBJECTIVES

Il.lusió

Dificultad

Repte

Extenuació

Celebració

Diversió i risc

I la meua burra... ja que jo no isc ;-)

Ruta aquàtica